Gràcies, Eduard
La cultura popular i tradicional és un món apassionant, amb molta gent, moltes voluntats. També, és un món molt petit on tots, en un moment o altre, coincidim. Els que treballem als mitjans de comunicació i amb la cultura popular tenim, cada setmana, la sort de conèixer una gran quantitat de gent que treballa i s’estima el nostre patrimoni. I, a vegades, amb alguns d’ells, per circumstàncies de la vida, hi podem establir vincles a través de projectes comuns.
Divendres dia 18 ens vam aixecar amb la mala noticia de la mort del coreògraf Eduard Ventura. L’Eduard va estar vinculat a l’Esbart Dansaire de Rubí més de 30 anys, com a mestre de dansa, com a director i com a coreògraf.
Els darrers anys l’Eduard va compaginar la seva tasca en diversos grups de dansa d’arreu del país, amb coreografies noves i amb direccions temporals amb algun d’ells, a més de la seva gran tasca al voltant de la pedagogia de la dansa.
La darrera direcció artística, va ser amb l’esbart Joaquim Ruyra de Blanes, grup del qual en formo part des que tinc tres anys. Vaig tenir la sort de poder contactar amb ell per demanar-li que vingués a donar-nos un cop de mà. El que va començar amb unes classes puntuals es va acabar convertint en aquesta direcció. Així doncs, he tingut la sort de conèixer i viure l’Eduard. Compartir projectes personals i de grup que van girar l’esbart com un mitjó i d’on n’he après molt. Ja sigui com a ballador o com a persona.
He tingut la sort també de viure l’encàrrec que el centre de promoció de la cultura popular i tradicional va fer a l’Eduard per assumir el càrrec d’assessor artístic del Centre Nacional de Dansa Tradicional l’Espona, situat a Rubí. Un reconeixement que, després de la seva llarga i entregada tasca a la dansa, sense cap mena de dubte, mereixia.
Dissabte havia de ser el teu gran dia, l’espona obria les portes i començava, n’estic segur, un llarg i profitós camí. Dissabte et vam dir adéu un gran nombre d’amics, en un funeral multitudinari on ningú es volia creure que aquest viatge no el podrem fer amb tu.
L’Eduard era un home que no tenia límit en els seus somnis. I era capaç de compartir-los. Amb generositat i humilitat. La seva manera d’entendre la dansa tradicional i, sobretot, la seva estima i entrega al país. Però per davant de tot, l’Eduard era una bona persona.
Avui, Eduard, estem tristos. Però demà el teu record ens acompanyarà per continuar treballant. I sobretot per continuar ballant.
Quim Rutllant i Valls
Dansaire i periodista.