Grau Carol – Sento el crit del tren
Càpsula número 11
Grau Carol és un músic professional, baterista, una mica pianista, compositor i director d’orquestra, però també cantant, situat plenament en els inicis del moviment de la Nova Cançó, però sense sentir-s’hi vinculat. Això pot semblar un embolic, però no ho és tant. Nascut a finals dels anys 20 del passat segle XX, quan Lluís Serrahima i Miquel Porter plantegen crear el moviment de la Cançó, no ho fan en un sentit professional sinó militant, de lluita per la llengua. Grau Carol és professional de la música, quan neix el fenomen de la cançó, ja té una bona experiència musical, per la qual és reclamat per col·laborar amb la seva orquestra en els incipients Setze Jutges, per tal de aportar-hi la seva professionalitat. Aquests són els records de Grau Carol, pocs anys abans de la seva mort, en conversa amb Jordi Roura.
“He cregut que me’n surto bastant bé –si més no és el que diuen-–, cantant, ha sigut sempre el que m’ha agradat i el que m’hagués agradat molt és haver pogut acabar el piano. A mi els de la Nova Cançó em varen venir a buscar com a professional. O sigui que no hi tinc res a veure amb la Nova Cançó. Van venir, em van sentir i me’n recordo que els vaig dir no, em sembla que s’han equivocat vostès; crec que podria ser una altra persona més indicada, per exemple, el fill d’Emili Vendrell, ignorant jo del que es tractava. I em van dir, no, el que volem és precisament és el que fa vostè. Ens vàrem posar d’acord en les condicions dels honoraris i els royalties que sempre es varen complir”
Amb tot, a part de la seva ocupació com a arranjador i director d’orquestra, Grau Carol enregistra les seves cançons, les seves composicions i també les versions que canta dels grans èxits internacionals del moment, per la companyia discogràfica Edigsa. Una bona mostra de com sona la veu de Grau Carol l’any 1962, és aquesta versió que anem a escoltar de 500 Milles, una composició estatunidenca de Hedy West versionada per molta gent, tant dispar com Joan Baez o Elvis Presley, per cintar-ne només un parell de ben oposats. Grau Carol en fa la seva versió catalana i la titula Sento el crit del tren.
