Guia llegendària de Barcelona. La Ribera
Guia llegendària de Barcelona. La Ribera, Fou un recull publicat l’any 1934 per Joan Amades com a volum XV de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, el qual, el 2002, reeditaria l’Associació Cultural Joan Amades amb edicions El Mèdol de Tarragona en versió facsímil afegint una introducció realitzada per Ramona Violant on comenta que: “Molts d’aquests carrers, places i carrerons ofereixen, segons veiem en aquest suggerent recull de Joan Amades, una bona munió de petites contalles, algun cop veritables llegendes. He dit veritables? Sembla que aplicat a llegenda és una contradicció… Empro el terme en el sentit que ens expliquen una trama narrativa de caire fantàstic o insòlit, localitzada en l’espai i situada en el temps de forma més o menys precisa i definida, transmesa per via oral amb caràcter d’història menor local, acceptada sovint com un fet real. És en aquest sentit que gosso dir “veritables llegendes”, perquè s’adapten al model teòric de llegenda segons els folkloristes.”
En relació a les llegendes que hi ha en el llibre trobem la següent ubicada a la placeta d’en Marcús i de la qual Amades ens conta: “Marcús era un ric mercader barceloní que tenia la seva casa on avui s’alça la capelleta que porta el seu nom. De molt ric que era es va arruïnar, i quan ja no sabia com fer-ho per viure, va tenir un somni en què se li presentà un desconegut que li digué:
Si vols tenir ventura bona, vés-te’n al pont de Narbona.
El mercader donà fe al somni i se n’anà cap a la dita ciutat. Es passejà pel pont proper a aquesta en espera de la ventura promesa. Hi va anar tres dies, i ja desconfiava de trobar la sort desitjada, quan, veient un vellet, hi entaulà conversa. Aquest li digué que era molt pobre perquè era vell, però que si fos jove i pogués anar pel món, prou fora ric, puix que se n’aniria a Barcelona, cercaria la casa d’un mercader dit Marcús, cavaria sota de l’escala d’aquest i hi trobaria dues grans cabres que hi havia enterrades, la cabra mare, d’or, i la filla, de pedra; amb què esdevindria encara més que ric.
Marcús es donà per prou assabentat i tot seguit se’n tornà cap a casa seva, va cavar en el lloc indicat i, en efecte, hi trobà les cabres, una de molt grossa tota d’or i una de menudeta, que era de pedra. Com que ell no les hi havia enterrades, baldament les hagués trobades a casa seva, temé que potser no eren prou seves; volent quedar bé amb la justícia, va anar a casa del rei i li contà que a casa seva havia trobat dues cabres que no eren seves, una grossota i vellassa i una altra de joveneta i tota bufona, i que pensava donar-li’n una deixant-li escollir de les dues. El rei va creure que la xica fóra més tendra, i li digué que li portés aquesta i que podia quedar-se l’altra. Marcús ho féu així i la d’or quedà per a ell i la de pedra per al rei. Tornà a ésser ric i poderós, i en morir deixà la seva casa i la seva riquesa perquè es fundés una capelleta dedicada a la Mare de Déu de la Guia, que encara existeix i porta el nom del seu fundador.”
