Guillermina Motta – No puc dormir soleta

Guillermina Motta – No puc dormir soleta

Cap a l’any 1964, Francesc Pi de la Serra assisteix un dia a un recital de Guillermina Motta, que ja passeja pels escenaris, però que canta en castellà perquè és l’educació que ha rebut de petita. A banda de les velles cançons que sentia cantar a la seva àvia de feia molts anys, no ha sentit mai cap altra cançó en català, ni en sap cap que no rimi altra cosa que corazón amb traición. Per això, quan Pi de la Serra, que veu en ella un potencial gran, li proposa d’entrar a Els Setze Jutges, se li obre un món i s’hi incorpora ocupant-hi el lloc número 8, amb les cançons que comença a escriure ja en català, i també musicant poemes. Cançons generalment descarades, sarcàstiques, burlesques i sense embuts, en el context de fins on es pot arribar sota el règim franquista. D’altra banda, Guillermina Motta reivindica també el paper de les cupletistes però posades al dia, amb l’efervescència controlada dels anys 60. En poc temps, Guillermina Motta serà la segona integrant d’Els Sete Jutges en agafar el camí de la professionalització, just després de Francesc Pi de la Serra, el seu descobridor. Igual que el Quico, la Guillermina pateix també les visites de la censura per part del Ministerio de la Gobernación, però ella mateixa recorda, posats en els anys 60, que la censura oficial política no era pas el seu únic problema.

“Jo en canvi la rebia, per exemple, per cançons que els hi semblaven que tocaven la moral, però no només d’això, sinó que les rebia també d’una part de la burgesia catalana que anava al Palau de la Música. Me’n recordo d’un recital que vam fer molts cantants catalans i l’única persona que van xiular, i no precisament perquè desafinés, va ser a mi quan vaig cantar una cançó que es deia ‘No puc dormir soleta’. Que era un anònim del segle XV, a més a més. Què significava això?… una noia catalana i seriosa que cantés una cosa d’aquests tipus”

No puc dormir soleta és un poema anònim de l’edat mitjana, convertit en cançó per Guillermina Motta l’any 1964. És el nostre record històric, la cançó que torna avui al Fes ta festa.