Hora nova, hora vella i…
ora pro nobis

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Això del canvi d’hora, ja us ho diré: és una enredada de ximples! I, ara!  Ja poden dir el que vulguin que… aquí, hi ha trampa! Que no m’ho empasso, que l’argument aquest de “l’estalvi energètic” és una enganyifa. Que si… ara avancem una hora el rellotge, que si… després, l’endarrerim… Va, una marejada de pebrots!

Amb l’excusa aquesta,  segur que algun espavilat deu fer peles, Segur!  De seguida ho tindria aclarit. A treballar tothom a pic i pala i de sol a sol!  ja veuríeu com aniríem a dormir com les gallines. Però ara, tal i com està muntat… Això d’haver de bellugar les agulles del rellotge dos cops l’any, només fa que trastocar els hàbits.

Estalvi? Quin estalvi? Si després veus que cada nit fan futbol fins a la matinada i ningú piula. Que juguin a les 4 de la tarda dissabtes i diumenges que encara si veu. Que juguin… ja veureu com no s’escalfaran els comptadors del llum dels camps de futbol. Sí, és clar! que només són quatre focus per poble! I els llums dels cotxes i altres transports per tornar cap a casa? I els llums de les llars, televisors, microones i tot allò que s’endolli… Què?

Fer-nos anar a dinar més tard o més d’hora sí que es pot fer. Anar a dormir una hora abans o després, també. I els pobres budells que amb el canvi ronquen desesperats? I els ulls com taronges que posem al llit quan la son no arriba? Què, eh? això sí que són despeses de veritat que trastoquen. Oh, i durant un grapat de dies la cosa no rutlla! Que tots dubtem, que és allò del: I, ara, que ens treuen o ens tornen una hora de més? O, I ara quantes ens en portem amb el sol; una? Dues?  Ja us ho diré, una tocada de nassos!

Quants no han perdut el cotxe de línia o, per exemple, hem arribat tard a una cita per culpa del desgavell horari, eh? Tothom en tenim alguna al respecte per explicar, com és el meu cas que, una vegada, vaig arribar a misses dites. En entrar a l’església, el capellà ja havia casat els nuvis. Ara, a l’hora del vermut… ja vaig estar al cas perquè tenia la gana feta! I quin tiberi més bo!

Una abraçada ben forta… fins a la propera!