Glòria – “I amb tu”
Càpsula número 42
Avui ens situem cap a finals dels anys 60. A la càpsula anterior parlàvem de les germanes Tomás, Maria del Pilar i Glòria. Dèiem que a més dels vincles sanguinis, també compartien música i lligams amb la Nova Cançó. Si ja vam escoltar Maria del Pilar, avui la cançó que torna al Fes ta festa és de la germana petita, Glòria que es dedica més a la cançó de base folk i a les composicions que li escriuen autors de referència com escoltarem avui. Les germanes Tomàs coincideixen en el Festival Internacional de Barcelona, l’any 1968, però per separat. Maria del Pilar, hi participa defensant la cançó de Parera Fons Serà així, mentre la seva germana, Glòria, hi interpreta Per Sant Joan, una composició de Juan y Junior amb lletra de Joan Manuel Serrat, que Glòria defensa en doble passi, amb Bruno Lomas. Maria del Pilar abandona la música aviat però Glòria s’hi dedica plenament. Als 14 anys, el 1964, ja havia enregistrat el seu primer disc, però no és fins uns anys més tard que no s’hi centra de forma més professional. La vida i les cançons de Glòria encaixen en la línia baladística de cantants del moment, com la francesa Françoise Hardy, encara que Glòria recorda que no podia triar massa el seu repertori.
“Jo cantava el que em deien, si vols que et digui la veritat. Com que els que em rodejaven em coneixien molt bé, ja sabien que lo meu era tranquil·let. Era així tipus Françoise Hardy. També hi havia molta samba, molt Joao Gilberto, i això és el que feien tant el Jaume Picas com el Ros Marbá, tranquil·leta, bé. No sóc follonera”
Amb aquesta tranquil·litat reivindicada per Glòria, avui torna al Fes ta festa una de les seves cançons primeres, fruit també d’un altre festival. És la que li escriuen Ricard Miralles i Josep Maria Andreu. Es titula I amb tu. Amb ella, participa en el II Festival Internacional de Barcelona i és, en consideració de la mateixa Glòria, la cançó que més la identifica.
“És una cançó com molt tranquil·la, no vull problemes, dona-m tranquil·litat, dona-m el mar, el silenci. M’hi sentia com molt identificada perquè sóc així. No m’agrada córrer, no m’agraden les presses, no m’agrada l’estrés, no m’agrada el consum, M’agrada molt el silenci, m’agrada molt llegir, Per això aquesta cançó no ho reflecteix molt. No vull grans coses, vull la petita cosa que fa vibrar. Aquesta és la que m’importa”
Amb el bucolisme innat a la personalitat de Glòria, avui torna al Fes ta festa aquesta cançó, I amb tu, escrita el 1969 per Ricard Miralles, amb lletra de Josep Maria Andreu i amb la veu de Glòria.
