Il·lustracions d’autor
Cançons populars, amoroses i cavalleresques (1935), Cançons populars humorístiques (1936) i Cançons populars històriques i de costums (1936) són tres reculls musicals de Joan Amades i Gelats, que foren editats en la impremta Francesc Camps Calmet de Tàrrega i, un exemplar de cadascun dels quals, es conserva a l’arxiu que hi ha del folklorista en la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en edició de paper de fil Guarro, numerat i signat per l’autor.
En relació a les introduccions (similars) dels treballs que, per cert, el primer l’estudiós dedicarà a la seva mare, Teresa Gelats i Grinyó, Amades comenta que: “les cançons contingudes […] foren recollides entre els anys 1918 i 1922 amb la col·laboració del bon amic, el mestre de música Joan Tomàs, professor de l’Orfeó Català. Amb aquest recull ens iniciàrem en les recerques folklòriques i elles foren els primers documents copçats del saber popular, que van figurar en el nostre vast arxiu. Un goig inefable per la llur consecució i una intensa inquietud espiritual motivaren un sentiment de frisança per a publicar-les. Escollírem les que aleshores ens van semblar millors, tenint sempre en compte que fossin inèdites en sa lletra o en sa melodia i vàrem publicar-les en la revista “Excursions” de la Secció d’excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Més tard, en fundar-se l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, fórem cridats a col·laborar-hi, i per encàrrec seu i sempre amb la companyia del bon amic Tomàs, hem corregut diferents indrets de Catalunya, Rosselló, Ribagorça i València, en missió de recerca de cançons i músiques populars, i passen de les deu mil les recollides.
Les presents cançons han format part de diversos aplecs premiats en la festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català i en els concursos celebrats per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de la Fundació Patxot. […] Han estat il·lustrades graciosament per diversos artistes, els noms dels quals donem en lloc oportú. Una part dels gravats han estat cedits per la indicada entitat excursionista i altres s’han fet expressament”.
Doncs bé, un nombre destacat dels gravats dels tres llibres de què parla el folklorista, concretament 52 il·lustracions, les trobem, en l’actualitat, dipositades en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, pel que fa als noms i cognoms dels artistes que les crearen, entre d’altres,cal destacar les signatures de dibuixants que, amb el temps, repetirien experiències gràfiques en diversos llibres de l’estudiós com ara: Manuel Bas, Joaquim Renart, Fermí Tubau, Joan Vila (d’Ivori) o Alfred Vivancos.
La tècnica de composició de les obres és de tinta negra sobre paper. Les dimensions de les làmines oscil·len entre 48 x 34’50 cm. la més gran i, 16’50 x 12’50 cm. la més petita i, com a curiositat, explicar que Joan Amades va tenir emmarcades i exposades les il·lustracions en el seu despatx del carrer de Provença, 209, de Barcelona (igual, que els instruments musicals de cultura popular de què parlàrem en un anterior guió del programa).
Una vegada contemplades la sèrie de composicions, no ha de sorprendre que el folklorista les tingués en un espai destacat de casa. Il·lustracions sobre cançons populars, com: La Bella Nina; El Frare; El poll i la puça; L’Oreneta i el Pinçà; Don Gatu; El Rector de Cornellà; L’Espingueri gueri-gueri; Cançó de Pastor o, entre d’altres, Pel camí de l’Ebre… que de ben segur, en alguna ocasió, li vingueren ganes de cantar-les.
