Introducció
Aureli Capmany Farrés neix l’any 1868 al desaparegut carrer de Joan de Montjuïc. La seva família procedent per part de pare de Rubí i de Barcelona, per la mare, viu al barri del Born.
Aureli Capmany és barceloní de naixement i de vocació. La ciutat de Barcelona és la protagonista de bona part de la seva obra: l’art, els costums, els oficis, les arts escèniques i tot allò que valgui la pena conèixer de la ciutat. Altres temes són claus en la seva obra: la cançó, la dansa, el teatre, els infants, el contes, la literatura popular, els àpats i menjars, la imatgeria, etc.
Capmany, que pot semblar un home sense ofici, ni benefici, treballa tota la vida com a conferenciant desplegant una gran activitat en aquest camp per tot Catalunya: de Reus a Lleida, de Manresa a Cardedeu, i un llarguíssim etcètera, d’entre les quals trobem les institucions on s’ha format: l’Ateneu Barcelonès i el Centre Exursionista de Catalunya, i centres educatius barcelonins: a l’Institut Cultural i Biblioteca Popular per la Dona, on és el responsable d’activitats dominicals per a les associades, especialment les referides a jocs, cançons i danses populars, al Grup Feminal de l’Escola Àngel Baixeras i a escoles privades.
És de destacar la seva activitat pedagògica a la Casa de la Lactància i de la Maternitat, que és l’activitat professional més estable i perllongada que va exercir i segurament la més estimada per ell.
Capmany és el responsable d’iniciatives que desenvolupa gairebé sol: la revista infantil En Patufet, el Cançoner Popular de Catalunya. També col·labora en múltiples associacions, administracions, projectes i activitats i es troba al darrera de moltes iniciatives culturals a les quals aporta els seus coneixements en música, teatre, jocs i danses: les Festes d’Infants i Flors, l’Exposició de 1929 i fins i tot, la programació d’activitats del Pavelló de la República a París, que per raons de la Guerra Civil no va poder executar.
Publica en nombrosos diaris i revistes: La Renaixensa, El Matí, l’Avenç, Barcelona Atracción, Claror, l’Arxiu de Tradicions Populars, Sigronet, i un reguitzell innombrable que fa que a la seva mort deixi un corpus bibliogràfic excepcional.
La mort de Rossend Serra i Pagès li dóna l’oportunitat d’entrar, l’any 1929, d’arxiver a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, on ja havia col·laborat amb anterioritat, per classificar i difondre el llegat de la biblioteca i documentació personal d’aquest. Amb anterioritat, entre 1916 i 1922 havia treballat en tasques d’arxivatge a l’Arxiu Mas.
Va escriure una immensa obra escrita multidisciplinar; va participar en nombroses associacions i entitats de tota mena, algunes de les quals fundà, en què exercí càrrecs de responsabilitat; fou el pensador, creador i organitzador de nombroses iniciatives culturals.
Aureli Capmany va escriure sobre molts temes i molts llocs, sempre referits a l’àmbit català. D’entre tots els molts temes, destaquen els que podem anomenar les “matèries” d’Aureli Capmany per la freqüència a què s’hi refereix, pel nombre de textos i per la predilecció de l’autor per aquests temes: la dansa, la imatgeria festiva, les festes, el folklore, les rondalles, les cançons, els refranys, els calendaris, els teatres, les arts escèniques, els titelles, les ombres xineses, els jocs i les joguines, les menges, la història, l’art, l’hagiografia, la mitologia, ….
Temes que Capmany usa de forma monogràfica però que molt sovint ho fa de manera conjunta i barrejada. Quan parla d’un sant o santa, aporta informacions relacionats amb ell i la seva diada: una cançó, un ball, un costum o una creença. Quan parla de cançó o de la dansa, es refereix al calendari en el qual té lloc la manifestació, i així amb tots els temes, un el porta a l’altre; qualsevol és motiu per enllaçar-ne un amb altres.
Home autodidacta, curiós, entusiasta, belluguet, d’excepcional vocació pedagògica i dotat per la facilitat de conversa, mor l’octubre de 1954 després de molts projectes i molta activitat.
