Jaume Sisa – “L’home dibuixat”

Càpsula número 54

Avui la cançó es vesteix de surrealisme, psicodèlia i poesia galàtica feta música. Jaume Sisa és aquest personatge singular de la cançó, amb ell mateix o disfressat de qualsevol dels seus diversos alter ego, que el 1967 s’integra en el Grup de Folk de Barcelona i l’any següent enregistra el seu primer disc, el que avui torna al Fes ta festa. Jaume Sisa estableix una competència directe amb el seu coetani i també surrealista Pau Riba, aquest des d’una estètica més hippy i Sisa, amb el seu voluminós pentinat afro, més indefinible. En qualsevol cas, les cançons no s’han de sentir, sinó s’han d’escoltar, amb deteniment. La lletra poètica del surrealisme galàctic de Sisa és present en qualsevol dels seus treballs.

 “Un cantant, un cantautor com nosaltres érem, és un subjecte artístic individual que ha de procurar sempre agradar, tenir èxit i arribar al públic i llavors, com que finalment, amb els valors en què està formada la societat actual, qualsevol altre cantautor és competència. I en aquest cas, el cas del Pau i jo, potser com que érem els únics que, d’alguna manera, estripàvem una mica, o trencàvem els motllos, els clixés del que era en aquells moments la cançó a Catalunya, la Nova Cançó, teníem una altra inquietud, miràvem cap a una altra banda i no ens importava tant el formalisme musical i escènic o tanmateix el formalisme poètic, sinó la recerca d’un estil propi. A mi em tractaven una mica com el ‘raro’ perquè jo ho era més que el Pau. En aquell moment jo portava el cabell més llarg, s’entenia menys el que feia, desafinava igual o era tan desastrós com el Pau tocant la guitarra, i anava vestit de forma tan estrafolària com ell. Però era més ‘raro’ que ell, cosa que ja és difícil perquè el Pau sempre ha sigut molt extravagant”

Rareses i postures a part, la creativitat musical de Jaume Sisa és indiscutible, i així tenim un ampli repertori de propostes musicals i poètiques genials, encapçalades per la incombustible Qualsevol nit pot sortir el sol, amb una desfilada de personatges que és precedida, pel llarga durada Orgia. I encara abans, el 1968, pel disc primer ja impactant i també celebrat de Jaume Sisa que avui torna al Fes ta festa, Hi participen, entre d’altres, Ramon Evaristo al saxo tenor, i mitja futura Màquina, és a dir: Jordi Batista al baix i Enric Herrera als teclats i a la direcció musical. Torna, precisament per ser el primer enregistrament de Sisa: L’home dibuixat. Ès una producció discogràfica d’Els 4 Vents, del 1968, al qual seguirien un bon grapat de poemes fets música, amb gran dosi de surrealisme, com Orgia, Qualsevol nit pot sortir el sol, Antaviana, Barcelona Postal o tota la col·lecció galàctica, a més dels Alter ego que crea Sisa en el seu deambular per la vida i pels escenaris. El primer de tots, L’Home dibuixat és la cançó que torna avui al Fes ta festa.