Joan Baptista Humet – “Gemma”

Càpsula número 72

Nascut el 1950 circumstancialment a Navarrès, a la comarca valenciana de La Canal de Navarrès, Joan Baptista Humet creix i fa vida a Terrassa, d’on és la seva mare i on es forma també musicalment, molt impactat des de ben jove per Joan Manuel Serrat. Humet té clar que vol dedicar-se a la música i a crear les seves cançons pròpies que el convertiran en un cantautor molt vivencial; tot el que escriu i canta forma part de la seva vida mateixa o de les vivències del seu entorn que rep constantment, tant des del carrer com des de dalt de l’escenari.

“Habitualment, sempre hi ha algú que quan acabes de cantar a algun lloc, en comptes de venir a demanar-te un autògraf o un record, doncs ve i se t’enrotlla i vol explicar-te coses. Llavors és quan veus que, d’alguna forma, tu també has interferit a la seva vida. Jo crec que la vida dels éssers humans, de les persones, no són vides aïllades, sinó que tots interferim a la vida dels demés d’una forma a d’una altra. En el cas de la música és més evident, és més sensible. Jo tinc les meves preferències, m’agraden els meus discos i coses que valoro i escolto. Jo sé que són part de la meva vida aquelles músiques o aquells llibres, o gent, o persones… i és maco veure que, en algun moment, tu també has estat present a la vida d’altra gent que et comenta coses. Veus que estàs a prop de la gent i que la gent es considera a prop teu i és molt maco. Per una persona que tracta de viure de la seva creativitat és un aspecte tan important de la teva vida, que no pots renunciar i l’has de mantenir. Llavors tracto que la música no se’m mengi fins aquest extrem. Tracto de segui veient els meus, la meva gent, els meus amics, la meva família; gent que no conec, m’agrada deixar-me perdre de tant en tant. És important perquè és una font de la que un beu i de la que un aprèn, i observa i sent. Llavors transmet. Si la música no em permetés fer això, llavors no hi hauria més música, no hi haurien idees ni vivència que contar”

La vida és la font d’inspiració constant de tot el treball musical de Joan Baptista Humet, fins que el sorprèn una mort prematura el 2008, amb només 58 anys d’edat, després d’haver tornat als escenaris que havia deixat per dedicar-se una temporada llarga a l’ensenyament professional. Deixa enregistrats 7 àlbum en català, si bé és cantautor bilingüe i viu grans èxits en els circuits musicals llatino-americans. A la càpsula d’avui fem tornar una cançó del primer d’aquests discos que Joan Baptista Humet enregistra l’any 1970, amb una cançó preciosa dedicada a la seva germana Gemma, que des de la naixença es veu obligada a viure en cadira de rodes. És la cançó més tendra que es pot escriure, si saps compondre i crear com era el cas de Joan Baptista Humet. Gemma forma part del primer disc en català que enregistra el cantautor valenciano-català, editat per la discogràfica Columbia, amb la cançó que torna avui al Fes ta festa.