Joan Manuel Serrat – “Cançó de matinada”
Càpsula número 40
L’any 1965 Joan Manuel Serrat entra a l’estudi amb la guitarra, per enregistrar el seu primer disc, precisament amb la cançó La Guitarra, però abans hi ha hagut tot un procés que comença, com quasi tots els protagonistes d’aquest espai, amb una aparició exitosa al Radioscope de Salvador Escamilla, a Ràdio Barcelona on hi presenta en directe les seves cançons primeres, amb un succés immediat. Tan és així que el cantautor del Poble Sec, de seguida és cridat per gravar un disc al qual s’aniran succeint un munt de cançons d’autoria pròpia, també amb treballs sobre la música tradicional popular o musicant poetes que el duen als escenaris més diversos d’un costat i l’altre de l’Atlàntic. Amb tot plegat, el mateix any 1965, Joan Manuel Serrat s’incorpora a Els Setze Jutges, on passa a ocupar el número 13. Aviat, Serrat es consolida com el cantautor català més popular arreu del món, amb centenars d’aparicions als escenaris, sobretot de l’Amèrica Llatina. Tots aquests èxits i tots aquests públics, però, no el distreuen d’un record inesborrable i emotiu, d’un gran èxit personal de Joan Manuel Serrat.
“El moment més emocionant que jo recordo d’allò que se’n diu la carrera –sempre em recorda les putes això de la carrera–, va ser un dia, sortint de La Bisbal anant cap a Palafrugell, a la sortida de La Bisbal, a Ullastret, munten l’envelat, a uns 50 0 60 metres de la carretera. Vaig veure l’envelat i em vaig aturar a fer un cigarro. Em vaig quedar a la carretera mirant l’envelat i estava la Marina, em sembla que era la Marina o la Maravella, una d’aquestes meravelloses orquestres que té aquest país, i estaven fent el repertori tradicional. Van tocar el Rosó, van tocar el Per tu ploro… i entre aquestes cançons, de cop i volta, van tocar la Cançó de Matinada. Jo recordo aquell moment com el més emocionant. Vaig sentir que la meva feina, que la meva música, les meves il·lusions havien entrat en el camí de les il·lusions, de la música de tot un país. Malgrat que feia 26 anys que pujava a un escenari, que la gent escoltava les meves cançons, que les cantava, que sortien en el número 1 de les llistes, que he anat arreu del món, totes aquestes coses quedaven petites davant d’aquella orquestra en aquell poblet de l’Empordà, tocant la Cançó de Matinada, enmig del repertori típic del país. Suposo que això ho pot entendre qualsevol”.
I és evident que ara mateix el que toca és escoltar l’original d’aquesta cançó que torna avui al Fes ta festa. Cançó de Matinada, en la versió més primerenca que va presentar Joan Manuel Serrat en el seu tercer disc, enregistrat per a Edigsa, l’any 1967. Cançó de Matinada, avui en el record dels inicis de Joan Manuel Serrat amb aquest tema tan emblemàtic, que forma part, de manera destacada, de les Cançons que tornen, però que, en realitat, mai no ha deixat de sonar en ocasions diverses de la nostra vida.
