Joan Tomàs, cantaire de l’Orfeó Català
Joan Tomàs va entrar de cantaire a l’Orfeó Català el febrer de 1908, amb onze anys, a la secció de nois dirigida per Francesc Pujol. La primera impressió del seu mestre, li va causar un gran respecte. Va començar “amb una certa por de no fer bé les coses”.
No havia cantat mai en un cor i en sentir per primer cop el conjunt de les veus dels nois, es va sentir atordit. Ell mateix va deixar escrit: “A fe que em va agradar i fent un esforç de voluntat, vaig començar a cantar”. Ben aviat es va acostumar a cenyir-se a la seva corda tot i sentir les dels seus companys.
Joan Tomàs va entrar a l’Orfeó Català en un moment pletòric i esplendorós i amb el Palau de la Música recent inaugurat. En va quedar immers i en va formar part. Aquell mateix any, l’11 de març hi va cantar el Magnificat de J.S.Bach, el 15 de maig hi va presenciar l’Orquestra Filarmònica de Berlin dirigida per Richard Strauss, el 7 de juny va fer la seva primera sortida amb l’Orfeó, al teatre Principal de Vic, i l’endemà mateix 300 cantaires van anar a fer dos concerts a Igualada, havent d’agafar tren i carrilet tant per anar, com per tornar.
A l’octubre, Joan Tomàs amb dotze anys va presenciar el primer concert de Pau Casals al Palau de la Música Catalana. L’any següent, 500 cantaires van anar a fer tres concerts a València, acompanyats d’orgue i orquestra, per cantar entre altres, obres de Millet, Morera, Nicolau, Pedrell… un Himne de R.Strauss per 16 veus, un Credo de Palestrina, l’Al·leluia de Haendel, Grieg… Encara a la secció de nois, el novembre de 1911 va cantar la Missa en Si m de J.S.Bach amb el gran orguenista Albert Schweitzer.
El 1912, Joan Tomàs va ascendir a la secció d’homes, a la veu dels baixos, dirigida per Lluís Millet. Va participar a les 6 Audicions del Festival Wagner a Madrid i a Saragossa, on a més van cantar la novena simfonia de Beethoven. El 1914 va viure l’impressionant viatge a París i Londres. L’any següent va cantar al primer enregistrament fonogràfic de l’Orfeó Català a l’estudi de “La voz de su amo” i el 1917 també va formar part del multitudinari homenatge ciutadà a l’Orfeó.
Joan Tomàs va viure intensament totes aquestes experiències i les va recordar amb tot detall sempre més, valorant tot el que en va aprendre i traspassant-ho després als seus alumnes i cantaires.
