Joan Tomàs, director de cors
En aquest capítol ens centrem amb Joan Tomàs com a director de cors, fora de l’Orfeó Català. Deixem a banda, doncs, la seva implicació dins aquesta institució.
La tasca de Joan Tomàs com a director de cors va començar el 1915, amb dinou anys, quan va ser nomenat director del Chor Infantil Mossèn Cinto, en el qual va crear una secció de rítmica Dalcroze. Aquest cor va participar en nombrosos concerts de cançons recollides, harmonitzades i acompanyades al piano pel mateix mestre Tomàs, i sota la seva continuada direcció, quatre anys després va passar a ser orfeó, l’Orfeó Mossèn Cinto.
El mestre Tomàs, a més, va dirigir els següents cors, orfeons i capelles de música:
El Cor d’homes dels Lluïsos de Sant Andreu de Palomar, que anys després va passar a ser Capella de Música del Centre Sant Lluís Gonzaga de Sant Pacià, i que, quan el mestre Millet va morir, Joan Tomàs va nomenar Orfeó Lluís Millet. Aquest Cor va estar sota el mestratge del mestre Tomàs durant trenta anys. A més dels concerts, van fer diverses actuacions a Ràdio Barcelona i obres líriques escenificades com Pastoral i El Colmenero Divino.
A l’Orfeó del Centre Social de Betlem, Joan Tomàs va compartir la direcció amb Enric Gibert Camins com a sotsdirector, i també hi van fer educació musical rítmica Dalcroze. Va ser aquí on el mestre Manuel Cubeles va iniciar els seus aprenentatges de gest i moviment.
També va dirigir l’Schola Cantorum del Seminari conciliar de Barcelona, l’Orfeó L’Avenç d’Esplugues, l’Escola Choral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa, i l’Orfeó Castellarenc de Castellar del Vallès.
Als cors que dirigia, Joan Tomàs hi ensenyava llenguatge musical, i a les escoles on era mestre de música hi creava corals, com la Coral del Grup Escolar Pere Vila.
Quan Joan Tomàs va morir, el seu deixeble Agustí Cohí Grau, i company seu al Col·legi Sant Ignasi, va crear la Coral Mestre Tomàs que va estar en actiu almenys fins el 1986.
El mestre Tomàs, adreçant-se als cantaires de l’Orfeó de Sants, va dir: “Amic cantaire, t’has fet alguna vegada aquesta pregunta: «Per què sóc de l’Orfeó?» És evident que ets de l’Orfeó perquè, en primer lloc, t’agrada la música, ets amant d’aquest art excels que enlaira l’esperit, ens allunya de l’eixorc materialisme que arreu impera i ens proporciona gaudis inefables que cap altra de les belles arts pot fer sentir, pel què té d’impalpable, de subtil, d’intangible i de cosa alada i fugissera.”
