Joan Tomàs i Francesc Pujol
Quan amb onze anys Joan Tomàs va entrar de cantaire a l’Orfeó Català, el seu director era Francesc Pujol. Va ser, doncs, el primer director de cant coral que va tenir i les seves ensenyances les va recordar i aplicar sempre més.
A més de ser deixeble seu, van passar a ser companys de feina quan Joan Tomàs va ser nomenat director de la secció de nois i mestre de l’escola coral de l’Orfeó Català.
Van compartir i realitzar junts reunions, sortides, viatges, assaigs, concerts, trobades d’orfeons… També en la realització de les missions de recerca per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Joan Tomàs des dels pobles on era recollint cançons escrivia els seus mestres Pujol i Millet, directors de l’Obra, i els informava de les troballes i de com els anava la recerca.
El 1930, el mestre Pujol va ser el padrí de la benedicció de la senyera de l’Orfeó L’Avenç d’Esplugues de Llobregat que dirigia Joan Tomàs, a petició d’aquest, i en representació de Lluís Millet que no hi va poder ser.
Joan Tomàs va succeir Francesc Pujol primer en la direcció de la secció infantil i després en la sotsdirecció de l’Orfeó Català.
El 1945, quan després de la guerra Joan Tomàs va tornar a recollir cançons ho va fer a través de la Secció Folklòrica Musical de l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, en la que Francesc Pujol va tornar a ser el seu cap i company. Mesos després quan Pujol va morir, Joan Tomàs en va ser també el seu succesor en aquest càrrec.
Joan Tomàs va deixar escrites dues conferències parlant del seu mestre en les quals queden paleses les seves relacions i el seu afecte, una el 1955 titulada: “Records d’infantesa relacionats amb el mestre Francesc Pujol”; i l’altra, el 1967, amb el títol: “Francesc Pujol i Pons: segon director de l’Orfeó Català”.
D’aquesta darrera, Lluís M. Millet, va dir: “L’últim acte de servei que, abans de morir, féu el mestre Tomàs a l’Orfeó Català, fou la conferència magnífica que sobre la personalitat del mestre Pujol escriví en el seu llit de dolor amb motiu del 75è aniversari de l’entitat, i que jo vaig tenir l’honor de llegir: Estudi complet, sobretot viscut, de la personalitat del nostre segon director, que estic segur que més serà apreciat com més temps transcorri.”
