Joan Tomàs i Joan Amades
La relació entre Joan Tomàs i Joan Amades va començar quan aquest, que no sabia música, buscava algun músic per transcriure les cançons de la seva mare, Teresa Gelats. L’Emili Jové, company cantaire de l’Orfeó Català, els va posar en contacte per primera vegada i des de llavors els va unir una estreta i llarga amistat.
L’any 1916, Tomàs i Amades, juntament amb altres persones, van fundar l’Esbart Folklòric de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a partir de 1918 a les sortides que feien per diferents indrets de Catalunya recollien melodies i cançons. Com ens recorda Josep Crivillé: “Tomàs escrivia la música i Amades els textos.”
L’any 1922, quan es va inaugurar l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, tots dos van ser convocats com a representants de la secció folklòrica de l’Ateneu. El mateix any van presentar-se plegats a concursos de l’Obra del Cançoner amb diversos reculls de melodies, cançons i, fins i tot, reclams i crits de carrer, obtenint un premi i tres accèssits.
Quan Joan Tomàs ja portava cinc anys fent missions per l’Obra del Cançoner Popular, el 1927, Amades va acompanyar-lo per primera vegada en una d’aquestes, i encara en faria deu més amb ell, del total de 23 que Tomàs va fer.
Joan Tomàs, al seu article parlant de Joan Amades va explicar: “Aprofitava aquestes excursions, ell, per a les seves recerques costumístiques, i moltes de les coses que després publicà les havia trobades en les nostres excursions. N’havíem passades de totes: tips de caminar, excursions dalt d’un matxo, o bé en tartana o carro, pluges, assolellades, mal dormits (moltes vegades havíem hagut de compartir el llit) i mal menjats, però tot això no era res, perquè per damunt nostre hi havia l’ideal de la nostra cançó, que per nosaltres era, i és encara ara per mi, la més bella cançó que mai llavis de donzella, de mare, de pastor, d’avi, d’àvia o d’home feinejant, hagi cantat.”
Passaven moltes hores junts, treballant, parlant o estudiant perquè a més, eren veïns d’escala. Així, com que Joan Amades no sabia música, tot allò musical que necessitava, Joan Tomàs li resolia. Ell mateix va dir: “No feia cap publicació de melodia popular que jo no li hagués revisat”.
Fàcilment, per aquesta confiança mútua i per aquesta familiaritat en tot el que feien, sovint el nom de Joan Tomàs no apareix de forma clara i present en moltes de les publicacions de Joan Amades, i això sovint ha fet pensar que Amades ho feia tot, també la part musical. Segurament, a més, perquè Joan Tomàs defugia el protagonisme i els afalacs.
