Joan Tomàs i Joan Llongueres
El 1910, quan feia dos anys que era cantaire a l’Orfeó Català, amb catorze anys, Joan Tomàs va presenciar una actuació de l’Escola Choral de Terrassa dirigida per Joan Llongueres, de cançons amb gestos, al Palau de la Música Catalana. Allà va descobrir l’educació musical del mètode de Jacques Dalcroze i en va quedar impressionat. Cinquanta anys després recordava: El mestre Joan Llongueres, joveníssim, amb una llarga cabellera i vestit de frac, es situà al passadís central del pati de butaques, tocant a l’hemicicle. Des d’allà estant, dirigia els petits cantaires, nens i nenes, els quals actuaven des de dalt de l’estrada, abillats els primers amb una bruseta i pantalons blancs i les nenes amb una bateta també blanca. Portaven als peus mitjons i espardenyes blanques, i es movien i cantaven amb gràcia i soltura.
El 1914, va assistir a cursos de Joan Llongueres sobre la pedagogia Dalcroze per a músics i professors d’escoles en general. En aquests cursos, amb ell, també hi eren: Joan Gibert i Camins, Josep Musset, Joaquim Pecanins, Josep Güell, Pere Vallribera, Artur Martorell i Narcís Massó. Joan Llongueres va veure en el seu deixeble la passió i convicció en aquella pedagogia musical i les facultats musicals i pedagògiques.
Amb l’objectiu de crear una Escola de Música Nacional a Catalunya, primer Joan Llongueres, però després tots dos junts, van treballar per generalitzar els estudis musicals, posar-los a l’abast de tota la població. Els orfeons havien de ser escoles populars per aprendre música. Per això, als cors i orfeons Joan Tomàs hi ensenyava llenguatge musical i hi creava seccions de rítmica Dalcroze, que no consistien en una gimnàstica, sinó que pretenien interpretar el cant i la poesia de les cançons des de l’art de l’expressió corporal i plàstica.
Van treballar junts a l’Orfeó Català, a l’Acadèmia de Música de Barcelona, a l’Institut Català de Rítmica i Plàstica, a l’Escola Blanquerna, als Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi, així com a les trobades i festes de la Germanor d’Orfeons de Catalunya.
El 1921, Joan Llongueres va ser el padrí, substituint Lluís Millet, de l’Orfeó Mossèn Cinto que dirigia Joan Tomàs.
El 1922 Joan Tomàs va obtenir el nomenament de professor d’educació musical de les escoles de l’Ajuntament de Barcelona.
La coordinació d’aquests ensenyaments era feta per Joan Llongueres. Junts, van realitzar la seva primera missió de recerca per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, el 1922, molt fructífera i amb experiències emocionants que es poden llegir al diari de camp.
Va ser per recomanació de Joan Llongueres que Joan Tomàs va agafar la direcció de l’Escola Choral de Terrassa, amb la qual va realitzar grans èxits.
Tot i la diferència d’edat, van compartir moltes feines, complementant-se, i van fer-se grans amics.
