Joan Tomàs i la Passió segons Sant Mateu de J. S. Bach
El 27 de febrer de 1921 l’Orfeó Català va fer la primera representació a Barcelona, i a l’estat espanyol, de la Passió segons Sant Mateu de Joan Sebastià Bach. Una de les obres més importants de la música universal de tots els temps.
La partitura requereix dos cors a quatre veus, doble grup instrumental, solistes vocals i un cor de veus blanques, que apareix en dos moments de l’obra. Aquest cor, amb la indicació de soprano in ripieno, va anar a càrrec de la secció de nois de l’orfeó que dirigia Joan Tomàs.
Era un gran repte musical. L’obra, de gairebé tres hores de durada i escrita originalment en alemany, era cantada en català, i alguns dels solistes, vinguts de l’estranger, van haver de fer un esforç afegit per adaptar-se a la nova dicció. També va ser convidat el reconegut especialista en la música de Bach, Albert Schweitzer que interpretava les parts d’orgue.
Les veus de l’Orfeó, presents al llarg de tota l’obra i a doble cor, havien d’alternar el rigor i la dificultat del contrapunt amb la placidesa mística dels corals; i l’entrada del cor de nois era molt delicada i compromesa. Però la interpretació, des de tots els punts de vista, va ser un èxit rotund i a la ressenya que en va fer la Revista Musical hi podem llegir el següent paràgraf: “No deixem d’esmentar l’estol nombrós de petits cantaires que s’afegí a l’Orfeó en el chor d’introducció per fer el cant ferm del coral; valentment cantaren, ells qui seran el dia de demà ardits orfeonistes de Catalunya i podran dir amb orgull: Quan s’estrenà la Passió de Bach, nosaltres també hi érem!” Anys més tard, el 1958, amb motiu del cinquantenari del Palau de la Música, l’Orfeó en va fer una nova interpretació. Joan Tomàs, que encara dirigia la secció de nois, era també sotsdirector i s’ocupava d’acompanyar a l’orgue els assaigs del cor. Segons que va explicar ell mateix en una entrevista, la preparació de la Passió de Bach va suposar un any de feina.
D’aquells concerts se’n va fer un enregistrament discogràfic. A la portada del doble disc, juntament amb el nom del director, els solistes i l’organista, destaca també l’esment a l’Orfeó Català i cent veus infantils.
Avui, algun d’aquells nois que hi van participar, encara conserva, com un preuat tresor, el disc de vinil d’aquella Passió de Bach i, quan l’escolta, recorda el seu mestre, Joan Tomàs, tot dient: jo també hi era!
