Joan Tomàs i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

 

Joan Tomàs i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Joan Tomàs (assegut amb un bloc i llapis mirant a càmera) i Joan Amades (escrivint a màquina) recollint cançons a Balaguer de la cantaire Adela Garrofer, el 30 d’agost de 1929, en la missió núm. 41 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Francesc Borràs, pintor (dret a l’esquerra mirant a càmera), i Domènec Carrové, periodista, escriptor i polític, dret al seu costat amb ulleres. Foto feta per Antoni Oller, artista gravador al boix i un dels caps de redacció del diari Pla i Muntanya. Restauració fotogràfica: Enric Planas. Família Tomàs

El 6 de gener de 1922 es va inaugurar al Palau de la Música Catalana la primera sessió del
Cançoner, a la qual Joan Tomàs va assistir convocat com a membre de la Secció Folklòrica de
l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
Joan Tomàs va treballar en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya des del primer any fins a
l’últim, aportant cançons recollides a través de concursos, donacions i missions de recerca.
Va presentar vuit reculls de cançons en diferents concursos de la Festa de la Música Catalana
i va obtenir diversos premis (dos sol i sis amb Joan Amades).
Va fer una donació de melodies cantades per la seva mare, Rosa Parés.
Del 1922 al 1936, Joan Tomàs va fer vint-i-tres missions de recerca per l’Obra del Cançoner: vint
juntament amb un altre col·lector i tres tot sol.
Els companys amb qui va dur a terme missions conjuntes van ser:
– el seu mestre i amic Joan Llongueres i Badia, amb qui va fer la primera missió, que va ser molt
fructífera. Va durar dos mesos i hi van recollir 828 cançons. Van descobrir algun cantaire que
admirant-los, s’hi va abocar plenament i els va cantar fins a setanta cançons, com és el cas d’en
Genís Tarrés de Les Planes d’Hostoles.
– Amb Bartomeu Llongueres en va fer dues, i amb el seu germà Joan Llongueres i Galí, una, tots
dos fills del mestre Llongueres.
– Amb el seu cunyat i sogre, Antoni Bonell i Sala, dues.
– Amb el seu amic Joan Amades, onze.
– Una amb Lluís Maria Millet, amb qui també tenia molta amistat, fill del gran mestre Millet, estimat
referent per Joan Tomàs.
– I amb Esteve Albert, també en va fer dues.

Joan Tomàs i Parés recollint les melodies del flabiolaire Bonaventura Gili Reig (a) Ventura, Viladrau 2/10/1927. Missió núm. 28 de l’OCPC. Restauració fotogràfica: Enric Planas. Arxiu de l’OCPC. ©Abadia de Montserrat

A la memòria de la darrera missió que Joan Tomàs va fer, va deixar escrit:
“Mercès a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i a la generositat d’un gran patrici, s’ha pogut
portar a terme aquesta noble tasca d’anar a recercar el tresor musical de la nostra terra, tresor que
el dia que sigui conegut amb tota la seva integritat causarà l’admiració dels erudits de tot arreu. És
un cas únic en el món, el de la nostra Catalunya, tan petita d’extensió i tan gran d’esperit; és ben
bé un poble d’ànima artista.”

➤