Joan Tomàs i Montserrat
Joan Tomàs va tenir molt bona relació amb Montserrat.
Hi va ser amb l’Orfeó Català durant la celebració dels vint-i-cinc anys de la seva fundació, els dies 23, 24 i 25 de juliol de 1916.
Alguns estius solia passar uns dies a les cel·les, possiblement influenciat pel seu mestre Lluís Millet que també hi solia anar. Sabem, per les cartes que li enviava, que, mentre es trobava fent recerca de cançons per l’Obra del Cançoner Popular, li parlava de Montserrat. L’agost de 1926 li deia des de Besalú: “Acabada la missió aniré a Montserrat uns dies amb la famíla. L’hi trobaré? Tant de bo”.
També l’hem vist en fotografies de l’Orfeó a Montserrat, quan el 1935 es va festejar l’èxit de les cantates de Bach.
Anys més tard, escrivia al seu amic Lluís Maria Millet explicant-li les jornades de vacances que passava a Montserrat, descansant, passejant i assistint a misses, salves i rosaris.
En una d’aquestes cartes de l’any 1949, Tomàs li diu: “Aquí a Montserrat vaig cada dia a la missa conventual. Cal confessar que els monjos canten molt bé el gregorià, amb bona emissió de veu i afinació. El dimarts després de la salve els escolans van cantar la teva Rosa Bruna, quina interpretació no em va acabar de convèncer. Tenen l’emissió de veu engolada i alguna que altra desafinació se’ls hi sent. Un d’aquests dies han cantat un motet a tres veus a capella, que fins es varen perdre i tot. En canvi ahir van estar força bé”.
Cal dir també que el fill petit de Joan Tomàs va entrar com a novici a la comunitat de monjos, l’estiu de 1951 i va cantar missa el 1958. Per aquella ocasió Tomàs va escriure la seva Salve Montserratina.
Moltes més foren les vegades que Joan Tomàs visità Montserrat, ja fos per concerts, aplecs, celebracions, homenatges o vacances. El veiem en fotografies amb Joan Llongueres, a la benedició de la senyera de l’Orfeó Mossèn Cinto; al Romiatge d’orfeons de l’any 1956; a l’homenatge a Lluís Millet, amb l’abat Escarré, el 1962 i en tants d’altres.
Però, mireu Joan Tomàs si portava Montserrat al cor, que al petit mas que tenia a la vila familiar d’Alcover li va posar per nom Mas Montserrat.
