Joan Tomàs, mestre a l’Orfeó Català
Joan Tomàs va entrar de cantaire a l’Orfeó Català l’any 1908. El 1919, Lluís Millet, que el coneixia bé perquè, a més de director, havia estat mestre seu a l’Escola Municipal de Música des d’abans que fos cantaire, el va nomenar mestre de la secció de nois de l’Orfeó i el 1920 professor de l’escola coral.
Així, Joan Tomàs va formar part de l’equip de mestres que havia de fer realitat el projecte dels fundadors de la institució que era, com ell mateix va dir: “la idea doble de formar un chor que cantés amb la màxima perfecció i que a la vegada els seus cants eduqueessin pels camins de la bona música al poble nostre.”
Va passar a compartir reunions, assaigs, classes, tribunals, conferències, concerts, àpats i viatges amb aquells qui, fins feia ben poc, havien estat els seus mestres. Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Llongueres i Joan Salvat, ara eren els seus companys. Amb ells va fer realitat aplaudits i reconeguts projectes musicals.
La secció de nois, que va dirigir durant quaranta-sis anys, no només participava en concerts infantils amb cançons per a la mainada que es feien per Nadal i Reis o en altres dates assenyalades. Sovint també col·laborava en grans projectes amb la participació de l’Orfeó i també d’orquestra. L’exemple més clar és el de la Passió segons Sant Mateu de Bach, on el cor de nois té una importància rellevant.
L’escola coral també va ser per Joan Tomàs un projecte gairebé personal, tenint en compte el gran interès que sentia per l’educació musical en general i per la pedagogia basada en la rítmica de Dalcroze en particular. Fins i tot en alguns escrits del seu fons hi podem llegir un projecte de renovació i consolidació de l’escola coral de l’Orfeó Català que ell mateix havia creat.
Certament, Joan Tomàs es trobava en una situació privilegiada ja que el seu mestratge s’emmirallava en el d’aquells que li havien transmès i que en tot moment el guiaven i l’aconsellaven. I a més, el recolzament i el padrinatge que sempre va rebre per part de l’Orfeó, li van obrir les portes de molts cors, orfeons i d’altres institucions que el reclamaven.
El secretari de l’Orfeó Català Sr. Miquel Saperas i Auví, parlant del mestre Tomàs, va llegir: “Conferenciant i compositor ell mateix, m’ha abellit d’admirar la seva tasca quan, a la sala d’assaigs, prepara els infants, els angelicals trapelles que han d’ésser els nostres cantaires de demà. Aboca a la seva labor una il·lusió i una paciència infinites. És simpàtica la seva seriositat d’home de seny. Escolta més que no parla, i quan parla és breu, no sec; just, no volent dictaminar doctrina; i, sempre, fent l’apologia dels altres sense ésser ditiràmbic un instant.”
