Joan Tomàs, sots-director de l’Orfeó Català

El 1946, Joan Tomàs va ser nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català, juntament amb Josep Jordi Llongueres i amb Lluís Maria Millet de director. El primer, fill del seu gran mestre i amic Joan Llongueres, havia estat alumne seu de solfeig. El segon també companys i amics de feia anys, i fill del mestre Millet, el seu admirat referent.

Tots tres junts van formar un sòlid i compenetrat equip que va ser capaç de fer renéixer i créixer la institució després d’haver passat la Guerra Civil i de les defuncions dels seus mestres Millet i Pujol.
A més, varen seguir realitzant les activitats diàries de l’escola coral i les diferents seccions de cors de l’Orfeó.

En aquesta nova etapa com a sotsdirector, entre altres obres van fer els següents concerts memorables, amb èxits multitudinaris i per diferents llocs: el Rèquiem de Mozart, l’Oratori Elias de Mendelssohn, la Gran Missa en Si m de Bach, el Rèquiem de Fauré, la Misa Solemnis de Beethoven o l’Stabat Mater de Poulenc amb la presència del propi autor.

També van fer Les Estacions de Haydn i la Passió segons Sant Mateu de Bach, obres que van enregistrar discogràficament.
Van estrenar el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge i El Pessebre de Pau Casals que van portar de gira a Europa (Roma, Toulouse, Asís i Florència).

El Rèquiem de Verdi va ser el concert número mil de l’Orfeó.

Aquests èxits van ser possibles gràcies a la complicitat i la intensa dedicació dels tres directius juntament amb les participacions puntuals de grans professionals, també amics i reconeguts artistes com: Josep Maria Roma, Gaietà Renom, Josep López Esparbé, Concepció Callao i Eduard Toldrà entre d’altres.

Lluís Maria Millet va definir Joan Tomàs dient: “Home profundament compenetrat amb l’obra del mestre Lluís Millet, dedicà gran part dels seus esforços al cultiu i a la propagació dels ideals que mogueren el fundador de l’Orfeó. L’any 1946, passà a ser subdirector de l’entitat. Puc parlar amb fonament complet de judici en afirmar la tasca ímproba, conscient, amorosa i abnegada d’aquesta seva activitat, que constituí el centre de la seva vida artística. L’escola i l’estil del nostre fundador era consubstancial amb ell i aquestes ensenyances eren trameses als cantaires amb naturalitat i senzillesa.

Jo vaig trobar-hi un col·laborador incondicional, intel·ligentíssim, amb qui vaig compartir (juntament amb el mestre Josep Jordi Llongueres) totes les dificultats (que sempre es troben en tots els camins) i totes les joies, i a qui més d’una vegada vaig demanar consell, fruit sempre de la seva experiència i veterania.”