Joana Vidal i Tarragó
Joana Vidal i Tarragó
Barcelona, 1882 – 1957
Una vegada, un home se n’anava cap a Camprodon i, passant cap a Pardines, es va perdre, arribant a un lloc desert on es va ajeure per dormir. A la nit sentia unes veus que deien:
- Tira-i de Taga!
I pom! , queia una pedra als seus peus sense tocar-lo.
- Tira-li de Puigcerveris!
I pom!, una altra pedra. I anaven dient:
- Tira-li de Taga!
- Tira-li de Puigcerveris!
I pom!, pom!, anaven caient pedres al seu voltant, que van marcar un pas sense tocar per res l’home. Els que tiraven les pedres eren els gegants de Taga i de Puigcerveris, i les pedres marcant el jaç encara hi són, i en diuen el jaç de l’home.
Hom diu que abans hi habitaven el gegant i la gegantessa.
El jaç de l’home és un dels materials de Joana Vidal i Tarragó que va ser divulgat pel seu net, Joan Soler i Amigó, en el llibre: Joana Vidal, folklorista (2010). Alumna de Rossend Serra i Pagès a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona recopilà documentació en l’àmbit de la rondallística i, part de les recerques realitzades, es troben custodiades en el fons personal del mestre a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona agrupades en cançons, creences, jocs, oracions i pràctiques curatives.
Publicà articles a Art Jove, Arxiu de Tradicions Populars, Catalana, El Puigmal i, entre d’altres, Una vegada… Animada pel seu mestre, realitzà conferències en espais com el Centre Excursionista de Catalunya analitzant les relacions entre les rondalles catalanes i les aràbigues,on va utilitzant el comparatisme com a mètode d’estudi. Les mil i una nit i les rondalles catalanes, Rondalles aràbigues i, 7 rondalles d’Orà són mostres de l’aportació que va fer en aquesta línia en la divulgació de la cultura popular.
