Joan Tomàs i el Nadal
Les cançons populars nadalenques, per Joan Tomàs i Parés, el 1964.
Nosaltres, que hem recorregut bona part de Catalunya anant a la recerca de la nostra cançó
popular, podem constatar que el poble nostre estima de debò les cançons nadalenques perquè les
canta i les viu cada any per aquestes diades. A tot arreu on hem estat n’havem trobades, poques o
moltes. Si totes les que tenim transcrites les ajuntéssim, en faríem un volum que sobrepassaria
qualsevol dels més copiosos que s’han publicat.
Quin encís! quina candorositat! quina corprenedora senzillesa la de les nostres inefables cançons
de Nadal! i també, quina diversitat de temes dintre una mateixa unitat, tracten els inconeguts
poetes populars: la Mare de Déu i Sant Josep; els Reis d’Orient; els pastors; les bèsties; les
cançons seriades; les destinades als infants… I què en direm dels músics inventors de les
melodies? Fixeu-vos com cada una d’elles està estretament lligada al seu text; com aquest músic
rústec ha sabut idear aquestes belles tonades, i com el poble les ha assimilades i les ha
transformades, moltes vegades en petites obres d’art, fent aquest tresor de variants que
constitueixen la fesomia musical del poble nostre.
Recordeu la superba melodia de El cant dels ocells (tan genialment harmonitzada pel mestre Lluís
Millet) de la qual Stravinsky digué que és la cançó popular més ben estructurada i més emotiva
que havia sentit; El desembre congelat, amb tanta elegància en els seus dibuixos melòdics; el
tendríssim Noi de la Mare, del qual Mn. Cinto va fer-ne aquella poesia, que tan superbament glosà
musicalment el mestre Nicolau; i la candorosa cançó de La pastora; el joiós i tabolaire Fum, fum,
fum; i tantes i tantes…
Casa que pessebre fa, no li manca mai el pa, diu el refrany. Tampoc li manca aquell entusiasme niaquella il·lusió que enlaira l’esperit i encomana una espurna d’alegria al viure dels temps nostres,
tan eixorcs, tan eixarreïts. Però cal que (si més no en aquestes festivitats), ens tornem tots plegats
senzills de cor i pensa, com els infants i com els pastors de Betlem, i que cantem davant l’Infant
del pessebre (encara que algú intenti bandejar-les), les nostres incomparables, úniques cançons
ancestrals que són les d’abans, les d’ara i les de sempre
