Al voltant del fet de” fer el pessebre” Nadal darrera Nadal, el pessebre tradicional i obert es converteix en un fet social i significatiu dins del grup, col·lectiu o entitat que el du a terme. Trobem el pessebre a la intimitat familiar de la llar, però també en espais educatius com l’escola o el centre d’esplai. Fins i tot a l’empresa, l’oficina o la botiga i, perquè no, dins l’associació.
El pessebre, pel sol fet de realitzar-lo de manera participativa, en la seva organització i execució, ens aporta un conjunt de situacions i funcions socials, culturals i educatives, segons el paper que cadascú representa o té en la seva planificació, construcció o manteniment. Situacions o rols d’un gran valor significatiu, que segons qui el fa o com ho fa, pot generar tradició, implicació i joc social, i ens aporta un valor potencialment educatiu, inclusiu i rellevant en la comunitat que fa el pessebre. Sigui aquesta la família, la classe, la parròquia, o l’associació.
Es tracta d’un joc de grup que s’alimenta de la participació i les idees de tothom. Cal prendre decisions i consensuar-les. Cal també estructurar el rol que cadascú ha de tenir, segons el moment del procés i les necessitats del pessebre en concret. Cal preveure els elements tècnics que hi inclourem, quins són els materials que cal adquirir, com serà la instal·lació de llums. Cal escollir quin tipus de paisatge construirem. És molt important determinar si ens fabricarem les nostres figures i amb quin material o n’aprofitarem de fetes. La seva col·locació o moviment al llarg de les festes també és un punt que cal parlar-ne. Un conjunt de situacions i rols lligats a l’edat o a les característiques de cadascú que els desenvolupa.
Aquesta significació davant del rol que un fa, la seva responsabilitat i execució o la tradició que comporta en el col·lectiu, genera socialment un conjunt d’oportunitats educatives i inclusives molt interessants, des del compartir, al “ser” o el reconeixement i situació dins del grup, des del treball col·lectiu, a la responsabilitat del rol per petit que sigui. És a dir, que tot plegat fa que el resultat sigui de tots, de tothom, un resultat que té un nom propi: “el nostre pessebre”.
Josep Maria Font i Font
