Jocs de Paraules i Jocs de Memòria

El volum VI de la col·lecció de llibres de la Biblioteca de Tradicions Populars publicats per Joan Amades porta per títol: Jocs de paraules i jocs de memòria. El recull fou imprès el 1933 pel folklorista i, l’Associació Cultural Joan Amades amb Edicions El Mèdol, el reeditaren en edició facsímil els anys 2003 i 2004 afegint una introducció realitzada per  l’enigmista Màrius Serra on explica en el següent fragment que: “… Els jocs de paraules pels quals s’interessa Amades provenen gairebé sempre de l’oralitat. La parla és l’ésser viu que apassiona el folklorista, més amant de parar orella per aquí per allà i després transcriure tot el que ha sentit que no pas d’exhumar antics manuscrits o de passar-se hores combinant lletres. La força de la parla l’empeny a encapçalar el treball amb un completíssim capítol sobre l’embarbussament. Tot i que també recull altres maneres d’anomenar en català les “fórmules de llenguatge revés o fórmules ortofòniques” -com ara empatolls, embarassallengües o entrebancs de llengua- la seva tria elevarà als altars de l’ús el terme embarbussament.”

Dit això, apropar del llibre una selecció embarbussaments a mig camí de jocs de paraules i jocs de memòria com ara:

• Duc pa sec al sac, m’assec on sóc, i el suco amb suc.
• Un plat blanc, pla, ple de pebre negre n’era; un plat blanc, pla, ple de pebre negre està.
• Un pinxo va dir a un panxo: “Vols que et punxi amb un punxó?” I el panxo va dir al pinxo: “Punxa’m, però a la panxa no”.
• De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits.
• M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit; el dit que tu dit, jo no l’he dit, perquè si jo hagués dit que tu l’has dit, fóra ben dit per haver-lo dit jo.
• Una polla xica, pica, pollarica, camacurta i becarica, que va tenir set polls xics, pics, pollarics, camacurts i becarics; si la polla no hagués estat xica, pica, pollarica, camacurta i becarica, no hauria tingut els set polls xics, pics, pollarics, camacurts i becarics.

I és que, embarbussaments com aquests que hi ha en el recull de l’Amades, dits de forma accelerada o, per exemple, un punt teatralitzada,  per molt memoritzats que els tinguem es fa ben fàcil que amb la llengua, ens entrabanquem.

• Una vegada una vella passava per un terrat, amb un plat de filtri foltri foradat, i jo li dic: “Vella, voleu que us filtri foltri aquest plat de filtri foltri foradat?”.