Jocs de taula

INTRODUCCIÓ
En aquest capítol ens endinsarem a través de les paraules en el món fantàstic del joc de taula. Moltes de les paraules que trobarem pertanyen a jocs clàssics, elements de joc o jocs de taverna, es a dir , jocs en què hi jugaven generacions anteriors en el seu espai de joc que era el cafè del poble quan acabaven la jornada laboral o quan arribaven a la jubilació. Molts d’aquests mots estan relacionats amb un dels elements lúdics per excel·lència dels nostres avis: les cartes o naips.

PARAULES: DEFINICIONS i CURIOSITATS
Hi ha paraules en desús com:

AMBÓ i TERN: una mena de sorts de la plena o de la loteria. CATXA: en un joc d’envit, el fet d’envidar com si hom tingués un bon joc sense tenir-lo.
– Un farol vaja.
– Si però “farol” no és correcte.

O CODILLO: en el TRESILLO i altres jocs, el fet que un jugador faci més bases que el que ha obert el joc.
– A mi m’agrada menjar codillo.
– No, el codillo de menjar en català es diu garró.

GRESCA: Antic joc de daus.
– D’aquí ve això de fer gresca?
– Pot ser sí.

D’altres entrades són molt més conegudes.
ESCACS: el diccionari no ho explica però els escacs estan considerats com el rei dels jocs de taula i tauler. A Europa és un joc dominant.
– Aleshores, quin seria el príncep dels jocs?
– El joc africà de l’AUALÉ. I el GO oriental seria l’emperador dels jocs. Tres grans jocs que tothom hauria de saber.
– Però en Pompeu no parlava d’aquests dos, oi?
– No.
– Doncs avancem i ho deixem per una altra ocasió.

També hi apareix el CAVALL: com a peça del joc d’escacs. I en el joc de cartes, la carta de cada coll on hi ha pintat un home a cavall i que va marcada amb el nombre 11, la qual sol valer més que la sota i menys que el rei. Saps que és un roc?
– Sí, una pedra.
– És correcte però un ROC també és l’antic nom de la torre en el joc d’escacs. D’aquí ve el nom l’origen de l’acció de enrocar-se en els escacs.
– Curiós.
– I el diccionari diu que ENTAULAR: en certs jocs, com els escacs, posar (les peces) en llurs llocs corresponents del tauler per començar a jugar.

L’OCA i el DOMINÓ apareixen al diccionari, però curiosament el PARXÍS no hi apareix.

No hi falten els DAUS : peça cúbica d’os, ivori o fusta que porta marcat en cada cara, mitjançant punts, un nombre diferent, des de l’u fins el sis i serveix per a diferents jocs d’atzar.
– Actualment també és el nom del festival de jocs de Barcelona que té lloc cada darrer cap de setmana de novembre a Fabra i Coats.
– Molt ben dit.
– Gràcies.

APOSTA: és una altra paraula que vol dir juguesca. Malauradament, en molts espais publicitaris ens indueixen a les apostes més inversemblants. No és l’objectiu de la Cia. de Jocs l’Anònima perquè creiem que acaba sent una addicció que porta a una malaltia.
Relacionat amb això el diccionari recull la paraula APERDUAR-SE: jugador que ha experimentat pèrdues.
– Què t’apostes a què…?
– Calla o seràs una jugadora aperduada.

La BANCA, en els Jocs com la RULETA, el BACARÀ, etc., és un individu (dit banquer) que juga contra tots els altres jugadors (dits punts) la quantitat que aquell posa en joc.
– Encara avui en dia continua sent aquella que guanya sempre.
– Hi ha coses que no canvien mai.

Del CARTER el diccionari diu: el qui fa cartes de jugar. La pila de cartes que en un moment determinat del joc, encara no han estat distribuïdes entre els jugadors.
– També és qui porta les cartes a casa.
– Cert però són un altre tipus de cartes.

Com a jocs de cartes apareixen citats jocs tradicionals d’aquí com la BESCAMBRILLA, el TUTI, la MANILLA, el SOLO, el TRESILLO, el BURRO, el CANET, la CARREGADA, el CAU…
– Però un cau no és l’espai  on es troben els escoltes?
– També. Puc seguir?
– Sí
– El BOSTON, el BACARÀ, el MONTE, el PÒQUER, la MONA, el TRUC, etc. Vaja, un munt.

I per acabar ESCARTEJAR és barrejar les cartes de jugar

I per últim per últim la QUINA: joc semblant a la plena en que guanya el jugador que omple les cinc cases d’una mateixa fila. S’està popularitzant molt aquesta fórmula de joc com a ideal per trobades de grans grups als voltants de Nadal amb premis molt importants i amb caire benèfic moltes vegades (Marató de TV3).
– Jo una vegada vaig fer de lloro.
– No m’estranya, si no calles! Au, fins el proper programa.

ALGUNES DADES
Al diccionari Fabra, hi trobem 58 paraules relacionades amb els jocs de taula, de les quals 34 són femenines. Per tant en aquest capítol estem parlant d’un 58% de paraules femenines.