Jordi Roura – “Si no saps què fer”

Càpsula número 52

Avui continuem a l’intens any 1967, per conèixer un músic multiinstrumentista, acordionista, guitarrista, investigador, folklorista, animador, educador i radiofonista. Amb tots aquests apel·latius podem començar a fer-nos una idea, una aproximació de com és el nostre personatge d’avui: Jordi Roura, qui a més de tot això, és col·laborador del Fes ta festa, no tan sols pels espais que hi ha presentat, sinó també pel suport que està donant a aquestes Cançons que tornen, un espai per al qual ha posat a la nostra disposició el seu arxiu sonor immens, per si ens cal trobar aquell detall o aquella veu que falta per completar el millor possible aquestes càpsules que dediquem a l’entorn de la Nova Cançó. Com estem dient contínuament, la història de la Nova Cançó no és únicament la història d’Els Setze Jutges ni la del Grup de Folk. La història es va teixint amb una sèrie de propostes que es van concretant al llarg de tots els anys 60, en ple franquisme, com recorda perfectament Jordi Roura.

“Jo entro en contacte amb el grup de folk a través d’un moviment de cançó que teníem,  un col·lectiu de cantants, que es deia l’Esquella, que estava a uns locals que hi havia a Gràcia. Aquest grup, tot i que havia estat fet per una sèrie de cantants, tenia al darrera una persona que havia tingut molt interès en què es constituís aquest grup, que era en Josep Porter, el germà de Miquel Porter, vinculat a Els Setze Jutges. Aleshores, amb el temps, potser me n’he adonat que el que volien fer era canviar el rumb d’Els Setze Jutges o què sé jo. Sé que nosaltres, aquí a l’Esquella, ens vam trobar amb una persona, Josep Porter, que ens deia que podíem fer coses noves, que Els Setze Jutges ja s’acabaven; en aquells moments encara no havien entrat els tres últims, i que calia fer una cosa més àmplia que es podria dir Can 60 o algun altre nom, i ell ens va suggerir el nom de l’Esquella, i vam agrupar gent tan diversa, alguns inclús s’han fet famosos, com Rafael Subirachs, Pau Riba, Miquel Cors que posteriorment va fer uns assajos amb la cançó, un home que venia del món netament folk. En Pere Tàpies que en aquell moment es deia Joan Collell, en Joan Romeu, que era un cantant molt bo que va gravar dos o tres discos. Hi havia gent que després s’ha fet famosa per altres conceptes, com el Joan Casas, l’escriptor i crític teatral. Després hi havia gent que venien d’un món molt Setze Jutges, com Joan Ramon Barbany que tenia un gran èxit amb la cançó Joan Terratrèmol. Josep Maria Adell, un home que venia del món del folk-rock i Beatles, que tenia un grup que es deia Els Mussols i que portava el toc de la guitarra de 12 cordes electrificada, i amb un interès que això transcendís. Doncs bé, a partir d’aquesta Esquella, no sé si és que nosaltres vam començar a fer soroll, fer festivals, o de que el Pau Riba ens va connectar, vam passar al Grup de Folk on jo vaig muntar un grup amb gent que havia estat a l’Esquella. Bé, va ser una cosa una miqueta de captar una gent que també tenien una inquietud o que no estaven d’acord amb què amb Els Setze Jutges s’hagués dit tot”.

Els Setze Jutges són el punt de partida del moviment de la Nova Cançó, però hi ha molts més camps per investigar i treballar, com anem veient a cada càpsula d’aquest espai. És difícil centrar-se en un sol exemple per parlar del treball musical de Jordi Roura, des dels Baldufes al Tercet Treset, o els col·lectius l’Esquella i Anella Serveis Creatius, o la creació i posta en marxa del Tradicionàrius, i un llarguíssim etc, del seu treball que podríem dir d’etnomusicologia aplicada. Ens decantarem pel més longeu, el que ha perdurat al llarg de tota la seva trajectòria musical: el grup d’animació infantil Ara va de bo, que ha passat per formats distints, del quintet al duet, amb més de 60 músics que hi han anat desfilant, amb el nucli aglutinador permanent, fix, sempre, de Jordi Roura. La cançó que torna avui al Fes ta festa pertany doncs, al llarg repertori d’animació d’Ara va de Bo. La trobem al disc Pere Poma i es titula Si no saps què fer. És un tema del llegendari i controvertit bluesman i folklorista estatunidenc Huddy Leadbetter, de malnom Leadbelly, en una versió lliure catalana de Josep Maria Andreu, on sentim la veu de Jordi Roura amb la guitarra de Xavier Batllès, el baix de Paco Pi, i el recolzament d’un cor de nens cantant en directe: Si no saps què fer, la cançó que torna al Fes ta festa.