Jordi Fàbregas – “Amsterdam”
Càpsula número 50
Som a l’any 1968, d’on torna la cançó d’avui. Sempre recordarem Jordi Fàbregas pel seu gran projecte, la creació del Tradicionàrius amb Jaume Arnella l’any 1988, però hem de recordar també, que ja el 1972 funda el grup Coses per investigar i modernitzar la música popular a la manera del segle XX, actualitzant sons i harmonies. Després ve l’Harmònica Brava. amb Xavier Batllès. La Murga, amb la que crea el concepte BALL FOLK, poc usat fins aquell moment. La Murga dóna pas a Primera Nota amb qui posa en marxa el Tradicionàrius, i a finals dels 90, sense deixar la direcció del festival, Jordi Fàbregas munta El Pont d’Arcalís amb Artur Blasco. També el recordem dirigint Els Ministrils del Camí Ral, responsables de les músiques de la Mercè, la Festa Major de Barcelona. Però avui, com sempre, furguem en les arrels, perquè Jordi Fàbregas, generador de tots aquests projectes, formacions, festivals i esdeveniments relacionats amb la música tradicional, també té un passat com a cantautor: els seus inicis estan vinculats a la veu i la guitarra. Per tradició familiar, Jordi Fàbregas viu des de nen, immers en el món de la música i la poesia.
“Jo vinc de Sallent, de Sallent del Bages i a casa meva, per qüestió familiar, també el meu pare escriptor i poeta, cantàvem tots tant a l’escolania com a la capella que hi havia en el poble. Anàvem als aplecs que es feien regularment a la població. No és que s’haguessin recuperat alguns aplecs, sinó que s’estaven fent, i en aquests aplecs, a part de menjar el pa amb tomàquet o l’arròs de torn –diguéssim–, es cantaven cançons. Per a mi és una situació lògica del cant tradicional, de les cançons més conegudes tradicionals del país, que l’he portat sempre. Quan vaig començar a cantar, i en el cas de la cançó francesa o dels cantautors d’aquí, sí que vaig repenjar una mica amb el fet que el pare era poeta, m’adaptava les cançons del Brel al català. Les traduïa o més aviat les adaptava, però l’intent de fer una construcció musical de cançó, d’una estructura de cançó tradicional, sempre l’he tingut”.
Actiu fins el dia de la seva mort el 2021, 10 mesos després d’haver deixat la direcció del Tradicionàrius. Dit això, avui torna al Fes ta festa una cançó dels inicis de Jordi Fàbregas, com fem sempre en aquestes càpsules històriques. Anem a escoltar-ne una del disc primer com a cantautor, publicada pel segell Edigsa el 1968. És una recreació catalanitzada de l’Amsterdam de Jacques Brel, d’abans d’embrancar-se en tots els projectes relacionats amb la música folk i popular que van marcar tota la seva trajectòria professional, per la que ha estat mereixedor de molts guardons, el darrer dels quals, La Creu de Sant Jordi el 2020, l’any de la seva forçada jubilació.
