Josep M. Espinàs – L’agenda

Càpsula número 6

Josep Maria Espinàs forma part també del nucli inicial de cantautors, encara sense nom, que es presenta en el Centre d’Influència Catòlica Femenina de Barcelona, el 19 de desembre del 1961, amb un programa distribuït de boca a orella que duu per títol Sesión extraordinaria dedicada a la poesia de la Nova Cançó i que, de fet, serà el primer recital de Nova Cançó. Al treball previ de Lluís Serrahima i Miquel Porter s’hi suma, a més de Remei Margarit, l’escriptor, viatger, periodista i activista cultural polifacètic, Josep Maria Espinàs, que s’emmiralla molt en Georges Brassens, el gran referent de la Chanson francesa, encara que sense una preparació musical massa acurada, segons reconeix i defensa el mateix Espinàs.

“Seria fàcil dir, i segurament just, que no teníem preparació musical prou elevada per satisfer als exigents. Jo diria que això era afortunadament així perquè la gent que tenia aquesta preparació, no la va fer. De gent preparada musicalment aquí n’hi va haver molts anys però aquests senyors no van fer mai Cançó. Llavors, la crítica que ens feien que no sabíem massa música, és una crítica que em sembla bastant il·lògica, perquè no es tractava de demostrar que sabies música, es tractava de crear un gènere, i aquest gènere l’ha creat arreu del món, en general, gent amb una no excessiva preparació musical, perquè la gent que es considera molt preparada, va per uns altres camins i menysprea la Cançó. L’havia de fer una altra gent. Això és lògic. La prova és que van tenir molts anys per fer-la i no la van fer. No és casual que qui va engegar la Nova Cançó fos una gent que no pertanyia a la ‘classe’ musical reconeguda”.

I amb aquesta idea es posa a treballar Josep Maria Espinàs. L’any 1962, després d’enregistrar un primer disc amb cançons que tradueix de Georges Brassens –per cert, font d’inspiració d’una bona part dels futurs Setze Jutges–, i després d’un altre amb cançons tradicionals catalanes, enregistra finalment un tercer disc per al segell Edigsa, amb cançons seves com aquesta que es fa molt popular: L’agenda, que compagina amb els seus articles, viatges i llibres. Josep Maria Espinàs ha estat el nostre personatge d’avui, amb aquesta cançó que ha tornat al Fes ta festa.