Jotes cantades

Lleure: Jotes: “I al Pinell ne fan graneres” – “Per a Cinteta i Vicent”, cantades per Manuel Sebastià, Horta de Sant Joan (Terra alta).

A més de les jotes instrumentals i dansades, a les comarques ponentines i meridionals de Catalunya també s’hi conrea la jota cantada, en concret a les zones que limiten amb terres administrativament aragoneses, i a les terres de l’Ebre. La influència de l’estil aragonès hi és evident però cal fer esment de la presència de l’estil autòcton tortosí.

Les jotes que ens canta Manuel Sebastià d’Hora de Sant Joan (Terra Alta), apreses quan era jove d’un company de treball vingut de les terres del Baix Ebre, presenten una estructura de 5 i 7 versos respectivament. L’informant, nascut en terres aragoneses de parla catalana (a Queretes-Matarranya) ens presenta un estil híbrid en les seves interpretacions. Mentre el caient melòdic que utilitza el podem relacionar amb les maneres de les jotes tortosines, la versificació i distribució dels versos-frases melòdiques és propera als estils de l’Aragó.

L’estructura poètica de la jota tortosina consta d’una estrofa de sis versos heptasíl·labs, amb rima assonant en els versos parells, tot i que la rima també pot ser consonant. Aquesta estructura la diferencia de la jota aragonesa que es basa en una estrofa de set versos octosíl·labs (quarteta que en repeteix tres)