La banda
Amb el secret d’avui, vull proposar-vos una mena de juguesca. No tot han de ser facilitats, oi?
Com que ja sabeu que parlarem de la banda, es tracta de que endevineu de quina banda vull parlar-vos segons les definicions de diferents diccionaris de català que he consultat. Som-hi!
Una banda pot ser moltes coses, però només us en diré una desena…
- Un tros llarg de certa amplària de drap, de paper, de cuir, de metall, etc.
- Una tira de xarxa que, formant parell amb una altra, prolonga lateralment l’embut d’un art de bou.
- El costat d’un carrer, d’un riu, d’una nau, etc.
- El costat que delimita un terreny de joc.
- Una agrupació delictiva.
- Una cinta ampla de roba.
- Una distinció que es col·loca sobre el cos.
- En futbol, qualsevol dels dos laterals del camp de joc
- Un conjunt de músics d’instruments de vent i percussió
- La música d’una pel·lícula. I prou…
Teniu tres segons per decidir… Ha, ha…! Difícil! Francament difícil. Però us donaré una pista, es clar. Aqui va:
“Totes les fulles del bosch degotaven encara com si ploressin la mort del estiu; y entre lo silenci d’aquella gran tristesa tardoral, ritmada per les gotes que queyen saltant de branca en branca, al peu d’un pi centenari, va apuntar un bolet entre la brosta amarada”.
Aquest paràgraf en català prefabrià que us acabo de llegir, és l’inici de la causa que al Museu Etnològic hi hagi una banda. Ras i curt. I… de debò, no hi ha més explicacions. He estirat el fil i resulta que aquest paràgraf forma part d’una composició poètica que du per nom “La Glòria”, escrita el 1907 per l’omnipresent Apel·les Mestres, artista polifacètic dedicat al dibuix, la poesia, autor de teatre, la música, la il·lustració gràfica, la traducció, col·leccionista i amant de la jardineria del qual el Museu Etnològic custodia bona part del llegat que va fer a l’Ajuntament de Barcelona en morir l’any 1936.
Dita composició en cinc curts capítols, descriu el diàleg entre un bolet d’aquells que no són gaire apreciats i els seus companys de bosc, els imponents pins entre d’altres, però també amb arbusts més petits, que fan befa del pobre bolet que gairebé ningú vol… Finalment, el bolet aconsegueix la glòria això si, pagant un alt preu.
Com que encara no deveu haver-vos orientat de cap on va la banda, us dono una altra pista, ara ja bastant definitiva: Els Jocs Florals. Els Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop l’any 1323 a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc per premiar el gènere poètic en llengua provençal. Eren inspirats en les festes celebrades a Roma, els Ludi Floræ, en honor de la deessa Flora. Des del 1393 fins al 1484 per desig del rei Joan I, es van celebrar a Barcelona . Aquests jocs medievals oferien com a premi a la millor composició una «violeta de fin aur» i altres premis honorífics florals, la qual cosa va donar lloc al nom del certamen. La Flor Natural o premi d’honor, que s’atorgava a la millor poesia amorosa, l’Englantina d’or a la millor poesia patriòtica i la Viola d’or i argent al millor poema religiós eren els reconeixements més preuats. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. A més, hi havia altres premis extraordinaris.
Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se l’any 1859. Però no tot van ser ‘flors i violes’, mai més ben dit. Posteriorment, els Jocs Florals van sofrir les conseqüències de la repressió catalanista de la Dictadura de Primo de Rivera. El 1924 van haver-se de celebrar a Tolosa de Llenguadoc i el 1925 se’n va impedir la celebració. El 1936 la guerra civil interrompé la celebració dels Jocs Florals de Barcelona, que quedaren prohibits durant la dictadura franquista.
De Jocs Florals també se n’havien celebrat a diversos llocs, entre d’altres els Jocs Florals de Sants, els d’Hostafrancs, els de la Bordeta, els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València , El Jochs Florals de la Cerdanya, els Jocs Florals de Girona, els de Santa Coloma de Farners i també l’any 1907 a Sant Cugat del Vallès.
Així doncs, el nostre Apel·les Mestres va escriure aquest text titulat ‘La Glòria’ i el va presentar als Primers Jochs Florals de Sant Cugat del Vallès l’any 1907. És clar que no va rebre el reconeixement més important, donat que no era cap poesia amorosa ni patriòtica ni un poema religiós, però si va rebre alguns dels premis que habitualment donaven diferents artistes i mecenes. En el seu cas, el premi va ser ofert pel pintor Lluís Graner, consistent en una banda – ja hi hem arribat, per fí! -, amb les quatre barres de la senyera amb una medalla i també la ‘Orfelia d’Or’ oferta per la ‘senyoreta Sara Llorens’, aleshores una jove de setze anys que amb el temps seria mestra, escriptora i folklorista catalana, considerada la primera que va estudiar les tradicions i les arts populars a Catalunya. Vet aquí la Banda dels Jochs Florals de Sant Cugat de 1907 que hi ha al Museu Etnològic de Barcelona. Aclarit!
A banda d’això (valgui la redundància…), si voleu llegir “La Glòria”, el text d’Apel·les Mestres guanyador l’any 1907 de la Banda dels Primers Jochs Florals de Sant Cugat del Vallès, només heu de clicar aquí 1907 La GLÒRIA d’Apel.les Mestres Premi als Jochs Florals de Sant Cugat del Vallès per accedir al text en format pdf. Bona lectura!
