La cabra
Entre els objectes que, d’entrada, són peculiars en un museu com l’Etnològic de Barcelona, hi ha el d’avui. Ai, senyor…! El que s’ha de veure i sentir! Al museu… hi ha una cabra! La cabra, la ca… A veure com us ho explico… perquè tots els comentaris que se m’ocorren per explicar-vos la cabra que hi ha al museu em porten a què us imagineu qualsevol cosa menys el que realment vull dir-vos. I aquest cop no us voldria despistar però no hi ha alternativa. Una cabra és una cabra, t’ho miris com t’ho miris… Ja se sap que algunes espècies de cabres són com els gats que tenen set vides, diuen. Algunes, com la Capra pyrenaica, s’enfilen per parets impossibles i es diria que poden viure anys i anys. Però fixeu-vos… la nostra cabra de la qual sabem per l’etnògraf Ramon Violant que està datada l’any 1850… disculpeu un moment..! Així doncs… de 1850 fins a 2019, mmm… vaja! 169 anys! Potser massa fins i tot per una cabra, no? I, a més, “resideix”, al Museu Etnològic de Barcelona i… es manté gairebé com el primer dia! Sembla increïble, veritat?
Doncs no cal que la relacioneu amb aquell animaló que alguns fan desfilar pels carrers en determinades ocasions ni que us plantegéssiu de munyir-la per provar de fer algun formatge: senzillament no podríeu. La nostra cabra, és molt resistent i no té res a munyir…
La recerca que he fet m’ha donat uns resultats diferents als que esperava. Vull comentar-vos l’existència d’una cabra anomenada Cabra de Reus o també Cabra de Foc, com a element festiu del bestiari que pertany al Ball de Diables de la ciutat de Reus. Ah…! També El Vendrell en té una, però l’anomenen Cabrot. En un altre àmbit, Joan Amades també explica que els pastors, durant la primavera i l’estiu mirant a migjorn, anomenen Cabra o Cabrot un dels estels de la constel·lació de les Plèiades o Cabrelles…
En els anys 40, quan es crea el Museo de Indústrias y Artes Populares que ara és Museu Etnològic i de Cultures del Món, hi havia una gran vitrina amb una escenografia, els elements de la qual encara es conserven juntament amb la maqueta del projecte, creada per Josep Mestres Cabanes que va ser escenògraf del Liceu. És l’escenografia d’uns pastors asseguts a la muntanya menjant, amb la seva escudella, la cullera, el calder, la sopera… (mmm…! Un altre dia parlarem de la sopera!) i… la cabra sí, sí, la nostra cabra, dins de la vitrina, és clar. I potser estareu pensant… què caram ens està dient aquest home per voler-nos enredar? Ja sabeu que no perdo ocasió d’intentar despistar-vos una mica sempre que puc. I és que…
De cabres, al museu, n’hi ha una, però no és un ésser viu, evidentment. Fa força anys que em vaig endur la sorpresa de saber que els pastors, poden tenir ramats de cabres però habitualment només tenien una cabra, que utilitzaven per cuinar-se el menjar que hi havia al calder. Això ja és una pista? En definitiva la cabra (així l’anomenen els pastors) és un estri de ferro forjat, de dues peces que formen un angle recte, compost d’un peu de ferro vertical que a la part superior va unit amb un braç horitzontal guarnit d’osques. Aixi doncs, dins les cases pot anar fixat a la paret de la llar de foc i a la muntanya els pastors claven la part vertical més llarga i punxeguda a terra, sobre el foc, per cuinar o escalfar el que calgui. Llevat de la informació que Ramon Violant descriu i dibuixa a la seva Obra Oberta, al Diccionari Català-Valencià-Balear és l’únic lloc on he trobat definida la cabra com estri de pastor, havent-se recollit el mot a Ripoll i a Olot. Ni tan sols Joan Amades en el seu “Vocabulari dels pastors” editat l’any 1932 recull el mot. Però Ramón Violant, en troba referències des de Chistén (Gistaín en castellà) a Osca on en diuen craba, fins al Pirineu oriental, i compra l’any 1940 una cabra, la nostra, a Alós d’Isil, al Pallars, on l’informen en la data de 1850 i li costa 25 de les antigues pessetes. Posteriorment l’exhibeix a l’escenografia dels pastors que abans he comentat i actualment la podeu veure exposada al museu, a la seu de Montjuïc.
Així doncs, deixo tranquil·la la cabra i donem per acabat el secret. Tot va béeeee…!
