La camamilla
La camamilla és calmant i molt digestiva
La camamilla és una herba remeiera molt estimada per la medicina popular car gaudeix de notables propietats calmants del sistema nerviós i, sobretot, afavoreix la digestió. El religiós caputxí fra Jacint de Sarrià (†1778) escrigué que de la flor de la camamilla se’n fa un oli molt bo “per a mitigar los dolors, y la decocció de la camamilla mitiga los dolors del ventrell y és bona per moltas enfermetats, dóna ganas de menjar y té virtut de resoldrer; (BHC, De algunas herbas, ff. 167-168).
La camamilla és una planta que trobem de manera espontània a les vores dels sembrats i que també creix abundosament en erms i guarets situats en el nord-est del territori peninsular ibèric. De la camamilla només s’utilitza la infusió de les flors que cal haver collit en un dia serè i clar, i després fer-les assecar a l’ombra. El cèlebre metge de la Universitat Complutense, D. Andrés de Laguna (†1560) escriví sobre les propietats més desconegudes de la camamilla tot assenyalant que, també, “sana la ictericia y las enfermedades del hígado; y sirve su cocimiento de muy útil fomentación contra las pasiones de la vejiga” (Acerca de la materia medicinal, III, 148).
