La Carassa de Barcelona
Les carasses eren figures que representaven caps de moro. Tot i que no es pot afirmar amb exactitud la data del seu origen, sabem almenys que la de la Catedral de Barcelona és del segle XVI. Les carasses es col·locaven a sota dels orgues de les esglésies de Catalunya i eren fetes de cartró o de fusta. N’hi havia a Arenys de Munt, Manresa, Vilafranca del Penedès, Mataró o Perpinyà.
Eren unes cares curioses que movien els ulls i la boca mitjançant un sistema que accionava l’organista. A més a més, per les festes nadalenques, la carassa llançava caramels a la mainada per la boca, fet que els nens esperaven amb delit. A Barcelona, i concretament a Ciutat Vella, tres esglésies tenien orgues amb carassa: Santa Maria del Mar, Sants Just i Pastor i la Catedral. La de Santa Maria del Mar ha desaparegut però les altres dues es conserven actualment en perfecte estat.
Recuperant l’antiga tradició i traslladant-la de l’església al carrer, neix l’actual Carassa de Barcelona pels volts de Nadal de l’any 1988. La construcció d’aquest nou element d’imatgeria, lúdic i festiu es va dur a terme dins el marc del projecte per a la recuperació de la imatgeria festiva de la Barcelona Vella, per iniciativa de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella de Barcelona i conjuntament amb el Districte de Ciutat Vella.
Xavier Cordomí, director de la Casa dels Entremesos de Barcelona, en un escrit publicat a la revista Caramella, relaciona les carasses amb certes tradicions o elements d’imatgeria que recorden el triomf i el poder del cristianisme sobre l’Islam. Alguns exemples poden ser, els balls de turcs i cavallets, el ball de l’almorratxa o de morratxes o els mateixos gegants d’estètica musulmana.
La construcció de la Carassa va anar a càrrec del creador d’imatgeria Manuel Casserras i Boix l’any 1988. El resultat va ser una recreació de la carassa de la catedral afegint-t’hi alguns canvis i acostant-se a la forma dels nans i gegantons tradicionals, que la van fer més agradable als ulls de la mainada. La figura mou els ulls de manera divertida i balla sobre una plataforma amb rodes. Recuperant la tradició, la nova carassa també llança caramels per la boca.
Les colles de la Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella fan ballar la carassa sis cops a l’any, concentrats en les festes nadalenques. Surt els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí més propers al dia de Nadal i també els festius 6 i 8 de desembre. Coincidint amb la Diada de Santa Llúcia, el 13 de desembre, es realitza una sortida al matí i a la tarda entre les parades de la Fira. Tanmateix, la carassa participa cada any a la Diada dels Costums i les Tradicions Nadalenques la vigília de la festivitat de Santa Llúcia.
La Carassa de Barcelona va estrenar vestit nou l’any 2004 i es pot veure en exposició permanent a la Sala dels Gegants Històrics de la Casa dels Entremesos de Ciutat Vella.
