La Casa de la Patum de Berga
La Casa de La Patum de Berga va inaugurar-se el dia 10 de desembre de 2002, coincidint amb la festivitat de Santa Eulàlia de Mèrida, en un acte que fou presidit per Jordi Vilajoana, l’aleshores Conseller de Cultura. En un primer moment, la Casa de La Patum va representar simplement el fet de poder disposar d’un espai adequat on conservar la comparseria patumaire, una espècie de magatzem arreglat que posés fi a la precarietat de conservació dels elements de La Patum, una veritable llar (d’aquí el nom de Casa de La Patum) per al major tresor etnogràfic de la ciutat de Berga. L’equipament, situat a l’edifici de l’Hospital Vell de la capital del Berguedà, es completava amb unes sales destinades a que els components de les diferents comparses es poguessin canviar en condicions, un taller de restauració, un de costura i una estança per celebrar reunions, doncs aquesta infraestructura esdevenia també seu del Patronat Municipal de La Patum, creat just l’any anterior.
Amb la inauguració de la Casa de La Patum s’assolia una part d’una antiga reivindicació del teixit associatiu berguedà: que la comparseria de la festa disposés d’un espai en condicions on ser conservada. L’altra part de la reivindicació, però, s’havia de continuar esperant: que la ciutat pogués oferir als visitants un discurs museogràfic o expositiu que permetés conèixer la festa gran de la ciutat de Berga, la seva història i el seu desenvolupament. Aquesta reivindicació, nascuda a mitjan de la dècada de 1980, es va paralitzar perquè a la vegada que s’inaugurava aquesta Casa de La Patum la celebració berguedana començava a caminar vers un altre objectiu ambiciós: arribar a esdevenir Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. En aquest moment, semblava que el què es podia oferir era poca cosa si finalment, com així va ser, La Patum obtenia el reconeixement de la Unesco.
Així les coses, el temps va anar passant i les memòries, avantprojectes i projectes succeint-se fins que el 25 de novembre de 2007, coincidint amb el segon aniversari del reconeixement de La Patum com a Patrimoni de la Humanitat, es va inaugurar la museïtzació de la Casa de La Patum. Aquesta museïtzació, que és la que encara es pot veure actualment, havia de ser un pas intermedi entre el no poder oferir res als visitants que van a Berga els 360 dies que no hi ha Patum i l’ambiciós Centre d’Interpretació de la festa que s’ha acabat projectant.
En aquesta museïtzació, el visitant pot contemplar un audiovisual de poc més de deu minuts en el transcurs del qual s’expliquen els orígens, l’evolució històrica i la significació de les comparses que integren actualment la celebració. Mentre l’audiovisual es va projectant, un joc de llums va il·luminat puntualment algunes comparses, o elements concrets de les mateixes, per tal de reforçar el discurs expositiu i procurar transmetre els sentiments que la festa genera entre els seus participants i copsar en quin grau hi intervenen els diferents sentits.
Malauradament, aquesta museïtzació provisional no permet al visitant de descobrir alguns dels elements més interessants conservats pel Patronat Municipal de La Patum, com poden ser antigues comparses patumaires o determinats elements de les mateixes (algunes de les quals s’exposen al Centre d’Interpretació de Berga) o una extraordinària col·lecció de vestits antics de la festa que inclou més d’un centenar de peces datades entre el darrer terç del segle XIX i les acaballes del segle XX. Entre aquests vestits cal destacar, per les seves dimensions i la seva quantitat, els dels quatre Gegants, doncs s’han conservat els vestits estrenats el 1991, el 1978, el 1957-1958, el 1927 i part dels de l’any 1908.
Entre els elements més remarcables que trobareu visitant aquest equipament cultural n’hi ha un d’arquitectònic, i és el gran mural ceràmic que decora la façana de l’edifici. D’altra banda, a la Casa de La Patum també hi podeu conèixer els detalls de la única celebració catalana reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i d’alguns dels seus elements més destacats pel fet de ser únics arreu del món, com poden ser el Tirabol, la Guita i els Plens. Amb tot, l’element essencial de la Casa de La Patum és la comparseria de la festa, tota ella centenària, doncs l’element més nou són els Gegants Nous, estrenats l’any 1891 i que són, com la resta de comparses, els mateixos que prenen part activa a la celebració.
