La cistella de caramelles

La cistella de caramelles

L’univers festiu català és farcit d’elements que fan que les festes tinguin un caire molt  nostrat, sigui pels objectes propis de cada festa, sigui per les menges, sigui per les danses, pels protocols, pels costums, pels cerimonials laics o religiosos…

Grup de Caramelles de Cornellà de LL. amb Joan Amades

Oi que no s’entén la Patum sense els Plens? I el Nadal sense els pessebres? I el Corpus a Barcelona sense l’Ou com balla o la revetlla de Sant Joan a Isil sense les falles? De la mateixa manera, no s’entén la Pasqua sense les caramelles. I no s’entenen els cors de caramelles sense les cistelles pròpies dels cors de caramelles… Cistelles com la del ‘secret’ d’avui. Seguirem el que va deixar escrit el folklorista Joan Amades, que al seu Costumari Català descriu com eren, allà on va poder documentar les caramelles, camarelles, camalleres, camarleres, camigeres, camilleres o camiselles… renoi! Perquè… la caramella, tal i com diu Amades, és un instrument musical però no només. Caramelles són també les tonades que canten les colles caramellaires arreu de Catalunya. Amades diu també que “aplicaven el qualificatiu de caramelles a allò que rebien en pagament de la cantada; així, per exemple, deien que els havien donat moltes, poques o bones caramelles, d’acord amb el que havien rebut.”

La Campana de Gràcia, 1931

De l’origen de la tradició de les caramelles no s’ha trobat documentació però se sap que al segle XVI ja se’n cantaven al món rural. Els caramellaires del passat segle XIX i XX, tenien com instruments per acompanyar els cantaires, alguns que ara ens són totalment desconeguts o quasi oblidats. Seguint la referència d’Amades, al Costumari fa esment dels més usats aleshores. En les caramelles de muntanya, diu, usen l’anomenat grall o gralla de pastor i un violí rústec de tres cordes. Per les terres baixes, són habituals els conjunts instrumentals polifònics, amb instruments aptes per a què tothom els pogués fer sonar. Així, el buiro, fet amb una carbassa vinera, la carbassola, el peixet i la fullola, la bandúrria d’ossos o ossets, el cataclinc, el rigo-rago, el regue-rec, el triangle, el pandero, la simbomba, les castanyoles de canya, els bastonets o garrots, el cèrcol…I també s’usava el caicai, un instrument típic de les colles de caramelles de Barcelona. Tots ells, sovint eren guarnits amb cintes de colors.  Amades diu que “feien molt bonic de veure”. Molts d’aquells s’ha deixat de construir i ara els cors de caramelles s’acompanyen d’acordions, guitarres, flauta travessera, fiscorn, trombó, violí, contrabaix, sac de gemecs…

 

La Veu de l’Empordà, 1928

Sobre les cantades de caramelles Amades diu… Caiguda la darrera batallada de les dotze, sortien al carrer les colles de caramelles a cantar i festivar la joia del retorn a la gaia alegria del viure. El moment de començar les caramelles és tan divers en el costumari actiu que ens veiem embarassats per a situarlo. Per tradició, començaven la matinada d’avui com encara es fa en alguns indrets de muntanya, però la majoria de colles surten al vespre d’ahir.  ” En ple segle XXI això també ha anat canviant…

Cistella de Caramelles

El que no ha canviat és el que avui ens ocupa i el seu us: La cistella de caramelles. Aquest estri, que sempre es presenta ben ornat amb flors, cintes de colors i picarols, te la funció de recollir el que els destinataris de les caramelles vulguin obsequiar als cantaires. En els temps que Amades ho descriu, s’obsequiava habitualment amb ous o menges variades i potser també amb algún diner. Per això, el caramellaire encarregat de la cistella és anomenat “lloca”.

Els caramellaires sabadellencs portaven un cistelló tot enflocat amb cintes i picarols que anomenaven el mussol. Les colles portaven teies per a enllumenar-se. El seu pas produïa un efecte molt especial.

Costumari Català

Al Pla de Bages porten molts mocadors al cim d’una canya a tall de bandera: La cistella està voltada de candeletes que són enceses quan puja a la finestra per recollir l’almoina i apagades quan torna a pujar per ofrenar el ramellet regraciador. Es costum d’anunciar l’arribada de la colla, sobretot quan hom visita les masies, per mitjà de l’engegament de gran nombre de trets.

Les colles caramellaires de l’alt Maresme en rebre el pagament engegaven un nombre de trets en relació amb la quantitat d’ous que els havien donat. Aquesta missió la complien un parell d’escopeters que duien les armes carregades de segó i una mica de pólvora per tal de fer força soroll. El qui duia la cistella, així que la baixava de la finestra, aixecava el tovalló que la cobria i indicava dissimuladament amb els dits el nombre d’ous que els havien donat perquè els qui duien les armes sabessin quants trets havien d’engegar.

Les Caramelles d’Antoni P. Rigau

Pel Gironès, les majorales del Roser cuidaven de guarnir les cistelles dels caramellaires, i s’hi lluïen tant com podien i sabien. Era obligat que els caramellaires portessin un brotet d’alfàbrega a l’orella, a la gira de la barretina i al trau del gec.

Cistella de caramelles

Pels pobles del Pla de Barcelona, ara fa un segle diu Amades, els caramellaires sortien a cantar al punt de mitjanit. Portaven una cistella tota enflocada. Hom els donava en pagament exclusivament ous, carn de porc i botifarres fetes amb destinació als caramellaires. Anaven acompanyats de dos músics, flautí i cornetí, que tocaven durant la cantada.

Les caramelles no van entrar a Barcelona fins després d’enderrocar les muralles. El costum no prengué increment fins als anys 1870. Com un deix del seu origen rural, els primers caramellaires portaven barretina vermella. Mentre caminaven per anar de l’una casa a l’altra, els qui sonaven instruments es posaven al davant de la colla i tocaven una marxa. Dalt d’una perxa duien la cistella tota enflocada amb cintes, llaços i flors, destinada a rebre els presents amb què hom agraïa la cantada.

Cant de Caramelles ? Pasqua de Resurrecció. Orquestra tradicional pròpia de caramelles. Indumentària i instruments musicals.

Ai…! Per comentar tot el que Amades escriu sobre la imprescindible cistella i les caramelles estariem hores… Per tant, finalment us descric les cistelles que hi ha al museu, força interessants. L’una, procedent de Gòsol i recol·lectada pel conservador del museu Ramon Violant, no sembla que sigui de dur amb perxa llarga. Diu que es una “panera de plegar els ous lescamiselles”, que dissabte a la nit anaven a recollir els ous per les cases dient…Pasqua vinguda, els ous guanyats”, i la gent responia… “no pas els que ens amb menjats”.

Crònica Semanal, 1842

L’altra cistella, aquesta si clarament per dur en una perxa, amb cintes i picarols, va ingresar al museu fruit de la donació d’un antiquari i es desconeix la seva procedencia però és un clar exemple de com eren la majoria de cistelles.

Us regalo un dels versos de les caramelles al Rosselló, a la Catalunya Nord, dedicats al qui portava la cistella. Diu…

El que porta la cistella
pensar podeu que és fadrí;
més s’estima una donzella
que tots els ous que hi ha ací.