La creació del Calendari e l’ermità
El Calendario Ermitaño de los Pirineos es publica per primera vegada el 1876 de la mà d’Antoni Maria Morera que, com ja hem vist, era un home instruït i emprenedor que va saber aprofitar el moment àlgid de llibertat de premsa i impremta que es vivia llavors, a partir del 1853, per editar alguns llibres i calendaris.
En el cas del Calendari de l’Ermità, la seva intenció era fer una publicació “per a tots els pobles de Catalunya”, que es distingís dels seus competidors per oferir una informació fiable, amb dades rigoroses en què el lector pogués confiar, especialment la gent del camp, a qui ell va destina-lo majoritàriament.
En línia amb la gran diversitat de calendaris i almanacs que s’editaven en aquell moment, el Calendario Ermitaño de los Pirineos por el astrólogo fray Ramón és un exemple ben representatiu del clàssic calendari vuitcentista, tant pels continguts com pel format senzill i el preu popular.
Les dades astronòmiques i religioses, els pronòstics meteorològics i el santoral eren la informació més habitual en tots ells que, en el cas del Ermitaño de los Pirineos, l’editor complementava amb una relació de festes majors, fires i mercats, al principi modesta, però que amb el temps anirà creixent i es convertirà en un referent. Com a nota curiosa, en aquell moment incloïa moltes poblacions de la franja de Ponent.
A banda d’aquests continguts habituals, el calendari n’inclou d’altres que li donen una personalitat pròpia. Es tracta d’escrits de temàtica astronòmica, “literària” i remeiera com ara el “Repertorio de remedios contra los males más comunes de la vida”, un ampli recull de remeis naturals, alguns d’ells de referència i molt reconeguts històricament.
El calendari començà a editar-se en castellà perquè també es venia a l’Aragó i Navarra i la intenció de l’editor era estendre’n la venda a tota la Península. De fet, com que Morera coneixia bé el comerç marítim amb Amèrica, sembla que al principi s’anunciava que es venia per tot Iberoamèrica.
L’actual Calendari de l’Ermita té el valor de ser l’únic calendari vuitcentista del qual tenim documentada la trajectòria ininterrompuda des dels seus orígens, el 1876. Al llarg dels seus 150 anys d’història, el calendari ha viscut diferents vicissituds que l’han fet evolucionar, però sempre mantenint-se fidel a la seva essència de publicació tradicional i popular. Potser aquí rau la clau de la seva pervivència.
El fet d’haver-se perpetuat, per ser un negoci familiar, ens permet seguir el fil de la història d’aquests tipus de calendaris, dels quals s’ha perdut molta informació que expliqui els seus origens.
