La culpa és d’en Figo
Déu n’hi do el sidral que s’ha muntat aquesta setmana arran de la resposta d’en Figo a una periodista catalana. Bé de fet no s’ha comentat la resposta, segurament no interessa a ningú. El que ha aixecat polseguera és el comentari previ, quan l’insigne personatge li va etzibar a la periodista Núria Cases de 8TV la següent meravella: “Normalmente no hablo para prensa catalana però contigo hago una excepción porque eres guapa”.
Molta gent ha criticat amb ganes el to masclista de la frase considerant-la de molt mal gust, impròpia d’una roda de premsa en què es presentaven els Premis Laureus, aquests guardons que valoren els millors esportistes mundials de l’any. Quina pena que els hagi de presentar un personatge com aquest, un molt bon esportista, sens dubte, però potser mancat d’altres qualitats tan o més importants que les físiques per tal de donar un bon exemple a les noves generacions.
Però a mi, sincerament, la segona part de la frase, la de contingut masclista, no m’ha molestat tant com la primera part: la xenòfoba, i d’aquesta no n’ha parlat ningú. Perquè quan afavoreixes a algú per la seva bellesa, és clar que estàs fent una injustícia, tothom ha de tenir els mateixos drets sigui “guapo” o lleig, el que realment val és l’intel·lecte… I així podríem continuar amb un llarg repertori de tòpics tan populars com majoritàriament hipòcrites.
A mi el que em sorprèn és que en la presentació d’uns premis internacionals un personatge com aquest pugui dir amb tota tranquil·litat que no acostuma a respondre a mitjans catalans…
Que a l’acte de presentació dels considerats Òscars de l’esport s’accepti que es pugui discriminar uns mitjans de comunicació per la seva procedència?. I que ningú digui res al respecte. Que només es fixin en el comentari sexista. Què serà el següent? Potser si el que pregunta és un guineà de color de 2 metres li dirà que no acostuma a respondre a la gent negra però a ell si perquè és alt? O si és un un vell seguidor del Rangers escocès li dirà que no acostuma a respondre als de la seva religió protestant però a ell si per la seva edat?
Té encara més delicte que el menyspreu als mitjans catalans el faci al costat d’un català de soca-rel: ni més ni menys que al costat d’en Carles Puyol, aquell que no fa gaire anys va petonejar la senyera després d’haver marcat un golàs en aquell 2 a 6 memorable al Santiago Bernabeu, el mateix camp que va acollir amb els braços oberts aquell Luiz Figo que, a principis del present segle, va menysprear el reconeixement de tota una afició a canvi dels milions i el reconeixement “econòmic” d’en Florentino. La cara d’en Puyi i el seu forçat somriure davant la presumpta brometa del seu ex-company ja ho diuen tot. No calia intentar defensar-lo Puyi. No s’ho mereix.
I el pocapena encara té la barra de dir: “No sé lo que tenéis en Barcelona contra mí”. Miri Sr. Figo. A Barcelona, a Catalunya i a la majoria de societats civilitzades s’acaba sabent quan un és de fiar i quan no ho és. I quan es comprova fefaentment que algú no és massa fiable, que no té gaire escrúpols davant un bon feix de bitllets, que els amics i els colors els mesura per la quantitat de zeros que porten a la dreta, doncs aleshores s’obra en conseqüència.
És com una tradició. I a casa nostra vostè ha aconseguit que s’instauri la tradició d’associar el seu nom amb el d’un gran traïdor. I que caram! Que la culpa és d’en Figo. Encara que algunes diguin que és guapo.
