La custòdia de la Catedral
La joia de la Catedral de Barcelona. La custòdia de la Catedral.
La festa del Corpus es vertebra en un gran acte central al carrer, la processó.
L’objectiu d’una processó del Corpus és l’exhibició pública del Crist sacramentat, és a dir fer visible l’eucaristia. Per tal que això sigui possible és necessari un element que permeti aquesta exhibició, un ostensori, una custòdia.
El DIEC ens defineix la paraula custòdia d’aquesta manera: Peça d’or, d’argent, etc., en què s’exposa el Santíssim Sagrament a la veneració pública.
La custòdia de la Catedral de Barcelona és una obra d’orfebreria espectacular, d’or i plata en forma de torre, els experts diuen que és turriforme. És una micro arquitectura gòtica amb algun apunt renaixentista. Fins i tot hi trobem uns petits dracs que poden recordar-nos les gàrgoles.
Però és una obra tremendament complexa ja que és una joia de joies. És a dir tota la custòdia està formada per joies donades de diverses procedències.
Una de les més preuades i que d’alguna manera expliciten les bones relacions de la corona d’Aragó, en aquest cas Joan I el caçador amb el rei de França Carles VI, és la tavella de ginesta. Tot i així la veu popular atribueix a aquesta joia, coneguda com el pèsol a una donació del gremi dels hortolans a la custòdia. Ja ho veieu, tradició i història de vegades agafen camins diferents i tots interessants.
De fet avui per avui no disposem de dades directes que ens donin informació sobre l’autoria ja que no s’ha localitzat el punxó, ni la data en què va realitzar-se aquesta obra. Per tant són les dades indirectes que ens permeten especular amb certa precisió els orígens d’aquesta custòdia en el temps.
No sabem com va processionar l’Eucaristia en els primers Corpus de la Ciutat. Sabem que el 1356 processionà amb una custòdia deixada pel Consell barceloní i que aquesta va ser retornada als seus propietaris el 1371.
I també sabem que el 1401 va ser objecte d’un robatori que va causar una gran commoció a la ciutat. És precisament que en motiu del robatori es va fer una descripció detallada de l’objecte per tal de poder-lo recuperar. Aquesta descripció és força aproximada a la de la custòdia actual per tant es podria afirmar que la custòdia barcelonina és anterior al 1401.
Una tradició oral relliga una de les joies de la custòdia amb santa Eulàlia. Diuen i expliquen que una dama noble (algunes versions parlen de Maria d’Aragó) va voler veure, sí o sí, el cos de la santeta patrona de Barcelona. El canonges de la Catedral van advertir-la que els cossos sants només els poden veure els homes i dones de vida consagrada. La dama va fer servir la seva influència per tal que obrissin el fèretre, i al moment restà cega. Penedida va pregar i pregar el perdó de Santa Eulàlia amb tanta devoció que li fou concedit. En agraïment la dama va fer donació d’una joia per a la custòdia de la Catedral de Barcelona.
La custòdia va lligada a un altre element molt interessant la cadira o tron del rei Martí que serà motiu d’un altre expedient C.
