La dotzena de frare

Una dotzena són dotze. Però una dotzena de frare són, encara que no ho sembli, tretze. Com és possible?

Doncs perquè una vegada hi havia un frare per a qui, una dotzena d’ous, n’eren tretze. Es veu que amb un joc de cistells en comprava sis aquí, quatre allà i tres en aquell altre racó de la mateixa granja i, al final, a l’hora de pagar, sempre deia que se n’enduia una dotzena quan, en realitat, se n’enduia tretze.

Us deveu demanar si ho feia expressament o no. Bé, no se sap del tot, però el cas és que encara avui, quan algú que compra ous demana una dotzena de frare, vol dir que en vol tretze i no dotze. L’Albert Estengre ens n’explica la història en el conte d’avui.