La farmaciola

La farmaciola

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Porto una estona revisant fàrmacs. Tenim plena la farmaciola fins al capdamunt de capsetes, potets, bossetes, ampolletes… que hi hem anat embotint. Ja no hi puc encabir més potingues. Així que ho fèiem dissabte o ampliàvem l’armariet de les medicines. De seguida ho he tingut clar, m’arromango i transporto l’arsenal sanitari a la taula del menjador.

Ficat el material dispensari sobre l’hule, he decidit seure perquè preveia que, després, l’acció aniria per llarg. Agafo la lupa i començo a buscar en els embolcalls la data de caducitat. Ep, que no és una tasca fàcil, eh? cal anar cercant per cada una de les cares de les capses la combinació de lletres i números. Ho fan tan minúscul que la feina és guipar-hi.

La farmaciola del Sr. Aguilà

La detinguda cacera provoca la formació de dos monticles. En un costat hi ha el bàndol que portaré a ca l’apotecari perquè ho recicli. I, en l’altre, la resta de remeis que retorno a la farmaciola per si, algun dia, els hem de menester.

Clar que, primer convindrà recordar per què diantre serveixen i com funcionen cadascun d’ells, no fos cas que, amb les corredisses d’un mal de ventre, confongui els barbitúrics   i prengui  un còctel  que em faci viatjar vés a saber cap a on. S’ha d’estar al cas!

Tampoc ho posen fàcil les farmacèutiques, eh? Amb aquests noms rebuscats de laboratori: Recinoflex, Calcitrinotirina, Parasitrenemol, Atriminolitric… Cal tenir els ulls ben oberts! Tan complicat resulta ficar en l’embolcall: pastilles pel mal de queixal, xarop pel reuma, càpsules pel fetge, gotes pels ulls  o  píndoles per anar a defecar?

Ja em teniu cercant un raconet en blanc en els paquets per guixar-hi què dimonis cura, quina quantitat convé empassar i en quines hores s’ha de prendre. Reivindico un espai sense rètols en les capses,  per poder afegir-hi indicacions personals a mida.

Parlant d’indicacions, si llegeixo al peu de la lletra els prospectes que hi ha en l’interior, a vegades tremolo en saber a què m’exposo. Entenc que tenen la seva utilitat, hi ha l’adreça del fabricant, els continguts de les dosis, indicacions, contraindicacions i allò dels anomenats efectes secundaris. És a dir, el que s’arregla per una banda, igual s’espatlla per una altra. La veritat, millor que no en necessitem gaires i… anem tirant.

Una abraçada ben forta i… fins a la propera!