La figueta

Avui, parlarem de contenidors, que n’hi ha de moooltes menes. A poc a poc, com gairebé sempre, anirem arribant a descriure i saber quin és realment l’objecte d’avui, que forma part de la categoria dels contenidors. I… com diu aquell, de moment, “ahí lo dejo”.

Des de l’aparició al nostre planeta, l’espècie humana era nòmada. Anava cercant aliment, aixopluc dels canvis del temps i abric dels atacs d’animals sense tenir un lloc fix, depenent de la necessitat més primària. Utilitzava estris molt elementals i rudimentaris que li proporcionava la pròpia natura: Branques, pedres… Evolucionant, va anar elaborant diferents estris que utilitzava per a la cacera i quan va fer el salt evolutiu que significava el descobriment del foc, primer utilitzant-lo i després aprenent a fer-ne, va anar aplegant tot un seguit d’estris que, per moure’s amb més comoditat, necessitava guardar en algun contenidor. D’elements naturals, com troncs o closques buides d’animals o vegetals, o més endavant ja elaborats com bosses fetes amb elements vegetals trenats o pells… Ho veu, ja hem arribat als contenidors, senyor Ventura!

Doncs aquesta necessitat imperiosa d’utilitzar contenidors per a gairebé tot ens segueix i, jo crec que ens seguirà preocupant permanentment mentre la nostra civilització segueixi dempeus. Si fa un repàs de les coses que ara mateix l’envolten a la seva vida quotidiana, quedarà astorat de la quantitat de “contenidors” que hi ha al seu voltant: motxilla, capsa de les pastilles, moneder, estoig de les ulleres, cartera de butxaca, pot de cuina, maleta, la butxaca del pantaló, funda del telèfon o de la tauleta, els imprescindibles “tuppers”, els mateixos habitatges són contenidors de persones!… Llistat inacabable!

He deixat un tipus de contenidors per al final, per anar-ho lligant amb la nostra figueta de la qual no me n’oblido, no es pensi. Els contenidors de vidre. Diuen els entesos que la manufactura del vidre neix a Egipte on es van establir artesans asiàtics. Es coneixen vasos produïts durant el regnat del faraó Tuthmosis III entre l’any 1504 i el 1450 abans de Crist. Tanmateix, va ser a les costes fenícies on es va desenvolupar l’important descobriment del vidre bufat al segle I abans de Crist. Durant l’època romana, la manufactura del vidre es va estendre per l’imperi, des de Roma fins a Alemanya. I del primer vidre bufat a qualsevol mena de contenidor de líquids actual, més de vint segles ens contemplen. I també la nostra figueta, que és de vidre!

Que i com és una figueta? Dins de la llarguíssima nissaga dels contenidors de vidre que anomenem ampolles n’hi ha una que tal com diu l’etnògraf Ramon Violant i Simorra al seu magnífic llibre “Art popular decoratiu a Catalunya” de l’any 1948, són “les més belles de forma i, a la vegada, les més populars, són les anomenades figues i figuetes (perquè acusen més o menys la forma aplanada del fruit de la figuera) i les melses, de dimensions majors que les anteriors, conservant, però, la mateixa forma, més bella encara, emprades en usos diversos.

Gairebé sempre són de vidre blau o verd, i sembla que són molt antigues. La figa, tal com ho diuen a Vimbodí o figueta diuen a Reus, era usada pels pagesos del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà per a emportar-se oli al defora; la duien lligada a un costat de la nansa de la cistella.

A vegades, aquesta ampolla o figa apareix dividida interiorment en dos compartiments, un per a l’oli i l’altre per al vinagre, i llavors rep el nom de matrimoni (Vimbodí) (Ei, ja n’havíem parlat temps enrere d’aquest) o d’ampolla bessona en altres llocs però el primer nom és el més conegut. Les figuetes més petites serveixen encara, en alguns pobles ribagorçans i pallaresos, per a guardar oli de ginebre i altres medicaments líquids a casa. I la melsa (Vimbodí, Ripoll) o figa (Pallars) servia per a guardar licors, sobretot aiguardent, vins generosos, etc”. Magnífica descripció de Ramon Violant.

En una actual pàgina web de Guimerà, vila de l’Urgell,  anomenada “Antics costums i tradicions”, comenta el que  Violant ja ens deia: “L’alforja era el complement indispensable de tot pagès que anava a peu i, dins de l’alforja, no hi podia faltar el pa, el vi, l’oli i la sal. Per al vi s’utilitzava una bóta de pell; la sal s’acostumava a posar en un canut de canya; i el recipient típic per portar l’oli era la figueta, una ampolleta de vidre, petita i ventruda, penjada pel coll amb un cordill als tirants de l’alforja.”

Però… no només era utilitzada pels pagesos o pastors que hi guardaven l’oli. També feien servei als apotecaris, remeiers o curanderos per a les seves fórmules. Al llibre “Lo remediador” editat el 1845, he cercat un remei que diu… “ Altre esperimentat y prompte per desterrar las morenas. Posarás al foch un ensadet ó cazoleta nova ab una porció de oli de olivas, y al bullir hi tirarás un escarbat viu ( dels grosos dels sallers ó soterranis ) y al esser ben remanat y cuit, lo traurás y ni posarás altre, fins á cuatre escarbats. Fet y fret dit oli de escarbats, ten untarás las morenas singularment al anar al llit. Dit oli acostuma ferse fora, perque lo fator que alza, al courer y remenar los escarbats, incomodaría tota la casa: y dit oli se guarda en una figueta de vidre ben tapada”. Eus aquí el servei que fa la figueta! Però… escolteu… si ells mateixos ho diuen que fa angúnia…! No proveu de fer-ho, que ara mateix hi ha millors remeis! Només de pensar-ho em desapareixen els mals! De debò que només volia comentar la qüestió de la figueta, eh? Salut per a tothom!