La fila dels mancs
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Sobre el cinema se’n poden dir moltes de coses: Que si és un art, una indústria… Doncs, sí. No en dubto. Hi veig tot això i molt més… i, en especial, que és una escola de la vida. I tant, si ho és! sobretot, per a tots aquells de la meva generació perquè, d’estudis; molt pocs. Clar que…, mira, sort en tinguérem de poder anar els diumenges al cinema a conèixer coses. Oh, va anar així la cosa! Ens haguérem d’arromangar de petits per anar a pencar i amb coneixements justets. És a dir: llegir, escriure… poca cosa més perquè a casa feina rai teníem per arribar a finals de mes.
Ara, a moltes famílies torna a passar cosa semblant. Feina rai per poder arribar a final de mes! I, a sobre, feina a poder-ne tenir, de feina! Va, no em digueu que no és injust, que no l’haguéssim pogut evitar situació semblant? Visca l’espècie humana! Sembla tal vegada que no hàgim volgut aprendre de les misèries del passat, perquè, situació com aquesta, ens l’haguéssim pogut haver estalviat, o no? Quina pena… Ens en sortirem! (no hi ha volta de full) Ara, a quin preu? el pelut del cas, però, és que hi ha qui la passa magra i d’altres, que ho haurien de passar, se’ns riuen a la cara ja que saben que no els passarà res. Que trist!
Veure persones que han de fer cua per poder rebre aliments o que també n’han de fer davant de les oficines de treball a causa que estan mancats de feina, fa moltíssima ràbia! Sí, ens en sortirem (més bé o malament de la pobresa) però, ens en recordarem després? I governants, banquers i altres aprofitats seran jutjats per “lleis” a fi que no torni a succeir? Tinc dubtes. Tan debò m’equivoqui però m’ensumo que; feta la llei, feta la trampa, o no?
Quan de “noviets” el jovent anàvem al cinema, procuràvem asseure’ns a la fila del darrera; la dels “mancos” on, amb els abrics estirats per damunt del cos, les mans, per sota… feien meravelles! Ara, dissortadament, fileres de mancs les trobo cada dia de la setmana al carrer, en hores de plena llum, abrics de cap per avall fent bossa i… massa mans al damunt recollint queviures per fer meravelles.
Una abraçada ben forta… i fins a la propera!
