La fornera de la Rambla – Guillermina Mota

La fornera de la Rambla – Guillermina Mota

Al primer terç del segle XX el món del cabaret, després el teatre de varietats i sobretot els cuplets que s’hi podien sentir van tenir el seu moment d’or. Sobretot van ser popularitzats per noies que els cantaven. Destacaven el seu to picant i de dobles significats. Els teatres del Paral·lel de Barcelona i d’algun altre indret de la ciutat van ser els llocs on van triomfar. Una de les cantants que va destacar fou Pilar Alonso que els cantava en català.  A l’època de la Nova Cançó dues cantants van tornar a difondre’ls a partir dels anys setanta, van ser Guillermina Motta i Núria Feliu.

Aquí escoltarem La fornera de la Ronda a càrrec de Guillermina Mota, una cantant que venia de la burgesia catalana barcelonina. Amb molta intenció la canta,  fent de fornereta, tot fent servir un parlar “xava” propi d’alguns barris de la Barcelona popular. La noia viu entre diferents estaments socials i segons els costums de l’època.

Es va publicar en un recull de les seves cançons anomenat Fent equilibris, amb 6 CDs.

La fornereta de la Ronda a càrrec de Guillermina Motta.

Sóc d’un forn que hi ha a la ronda
molt antic i acreditat
i la noia més alegra
sóc de tot el meu veïnat.

Un fadrí de casa meva
que amb mi té revolucions
diu que em troba molt més bona
que les coques de pinyons.

I acostant-se molt a mi
dolçament em diu així:
“Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta,
jo hi voldria coure el pa
perquè fos més tendre i sa”.

Un senyor que té automòbil
i una torre a Cardedeu
va durar una temporada
que em seguia a tot arreu.

I quan jo vaig dir al ricatxo
que no es fes pas il·lusions
va respondre: Fornereta,
de qui pa fas rosegons?”

Jo només sóc pel fadrí
que a tothora em diu així:
“Amb el foc…”

Com que sóc un xic coqueta
i m’agrada presumir
jo faig córrer la polvera
cada cop que haig de sortir.

Mon promès exclama al veure-ho:
“Amb un clown et  confondran
i amb tant gasto de farina
els llonguets s’apujaran”.

Però m’estima de valent
i així em diu en tot moment:
“Amb el foc…”

Lletra i música J. Misterio i C. Pérez Martínez

Per saber-ne més dels cuplets: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cuplet