La granota

La petita granoteta verda fa U hum! La petita granoteta quan surt a passejar.

Ei, aturat, què no és un programa de jocs? Què fas cantant?

És que avui parlarem del joc de la granota.

Les granotes rauquen.

Aquestes no rauquen, aquestes sonen així

Ostres però si sona a metall i fusta.

Sí. El joc de la granota, més conegut com a rana o sapo a l’àmbit lingüístic iberoamericà, consisteix en introduir, tot llançant, unes fitxes metàl·liques a la boca d’una granota, també metàl·lica, que està damunt d’un caixó envoltada de forats. Cada forat puntua d’una manera i la granota dona més punts. També hi ha versions que hi ha ponts, molinets o fins i tot una vella que puntua més donada la dificultat d’introduir la fitxa per la seva boca.

I d’on ve aquest joc?

Com tots els jocs tradicionals no se sap el seu origen del cert. A mi m’agrada aquell que diu que és una llegenda inca. Un Inca, és el nom del sobirà d’aquells pobles, volia agrair als gripaus els seus poders màgics, doncs deien que si llençaves una moneda d’or al riu o llac i un gripau se la menjava, aquest es convertia en or i concedia un desig al tirador, per això l’Inca va fer construir un gripau gegant d’or amb el que s’entretenia tota la cort, d’aquí es va popularitzar.

Bonica llegenda.

Va doncs tornem a cantar: la petita granoteta verda fa u hum

No, millor tornem a escoltar el so del joc de la granota.