IL·LUSIÓ
La IL·LUSIÓ per fer pessebres amb figures dels millors escultors
El rei Carles III d’Espanya va ser un gran aficionat al pessebre i aquesta afició li va venir pel fet d’haver estat rei de Nàpols.
De fet, entre els segles XVII i XVIII moltes persones de l’aristocràcia es van aficionar al pessebre, per imitació del que es feia als convents. Així com en un palau hi ha un oratori o una petita capella, aquesta podia dedicar-se al Misteri de Nadal, especialment quan s’apropaven les dates. Aquests pessebres de la capella passaren a ocupar llocs destacats als salons, i es muntaven i desmuntaven cada Nadal. Així és que trobem un dels elements que caracteritza el pessebre tal com el coneixem nosaltres, el seu caràcter efímer. Cada any es construeix de nou i només perduren les figures i altres elements decoratius.
Nàpols va ser un dels centres amb més producció de pessebres en aquelles èpoques. Si bé en un principi, com hem dit, estaven associats a la devoció, la funció del pessebre va evolucionar cap a una mostra d’ostentació de la riquesa de la família. Les persones riques podien encarregar figures als millors escultors del moment i, per tant, anar construint valuosos pessebres, alguns dels quals han arribat fins a nosaltres.
Per exemple:
– A Madrid, es conserva una part del Belén del Príncipe, que el rei Carles III va completar adquirint figures a prestigiosos escultors napolitans, com a obsequi per al seu fill. Les figures napolitanes es caracteritzen per què només estan modelades les parts visibles, és a dir, cara, braços i cames, la resta és una estructura de filferro i estopa que es vesteix amb roba. En la posada en escena del pessebre hi participava tota la família reial i membres del servei.
Originàriament, era un pessebre amb més de sis mil peces entre figures i accessoris. Actualment, es conserven 80 figures originals d’aquell pessebre que es poden veure cada Nadal al Palacio Real de Madrid.
– A Múrcia, l’escultor Francisco Salzillo va realitzar un gran pessebre per al noble Jesualdo Riquelme que exposava cada any en el seu palau. Es tracta d’unes figures espectaculars de 30 cm majoritàriament fetes d’argila, per bé que n’hi ha algunes de fusta. Els relats dels evangelis de Mateu i Lluc s’intercalen amb escenes realistes i costumistes de la societat murciana del XVIII. Actualment, es pot contemplar de forma permanent al Museu Salzillo de Múrcia.
– A Olot es pot visitar el pessebre de la Casa Trincheria, que pertanyia a una de les famílies més benestants de la ciutat al s. XVIII. El seu pessebre conté figures de Ramon Amadeu i d’altres notables escultors de l’època. També a la capital de la Garrotxa hi vivia la Família Bolós, que va aconseguir una magnífica col·lecció de figures de Ramon Amadeu que recentment han estat cedides al Museu dels Sants. Les figures d’Amadeu són un retrat de la societat garrotxina del XVIII.
Fer el pessebre amb figures dels grans escultors era, sens dubte, un motiu de gran il·lusió per a aquelles famílies nobles que s’ho podien permetre.
Enric Benavent Vallès
