La imatgeria gràfica dels calendaris
Des dels inicis, els calendaris i almanacs van incloure il·lustracions encara que de manera molt escassa. Estaven reservades principalment per a la portada i representaven al·legories de les feines del camp, emmarcades en paisatges rurals. Als interiors, les il·lustracions, de factura molt senzilla, acompanyaven les capçaleres de cadascun dels dotze mesos, representant els signes zodiacals, així com escenes de la vida i la feina del pagès al·lusives al cicle de l’any, com podia ser la sega del blat, la verema, la sembra o la matança del porc. Aquestes imatges es convertiran en arquetípiques i seran una constant en la majoria d’almanacs i calendaris vuitcentistes de tot el món. El fet d’estar produïdes artesanalment amb la tècnica xilogràfica, molt lenta i laboriosa, convertirà en habitual el fet de reaprofitar els mateixos gravats per il·lustrar diferents obres.
A mitjans del segle xix, en el moment de major eclosió editorial, és quan s’observa una important evolució en la producció d’imatges. La incessant aparició de nous calendaris i almanacs de temàtica i format diferents donarà com a resultat una gran diversitat il·lustrativa. Les portades es van enriquint, sobretot per fer front a la gran competència i per guanyar en personalitat. Als interiors es van afegint elements com les sanefes decoratives i noves tipografies, i les il·lustracions es van desprenent del seu caràcter arcaic per guanyar en estil. Si bé moltes imatges continuen representant les feines del camp o són al·legories referides a les estacions i a certes festivitats (Carnestoltes, la Castanyada, Tots Sants…), més tard se n’aniran incorporant d’altres de tipus satíric, humorístic i pintoresc, sobre personatges o esdeveniments destacats, o relacionades amb consells per a la salut i la vida quotidiana. El romanticisme imperant a l’època farà desenvolupar la imaginació dels il·lustradors pel que fa als temes i l’expressió en el tractament de les imatges, mostrant també la moda social en el gust pel vestit i els objectes. Pel que fa als anuncis publicitaris, dedicats en un inici a productes agrícoles i ramaders, aniran proliferant amb grafismes d’estils variats.
L’avenç de les tècniques de reproducció gràfica
Després de segles en què la reproducció de la imatge gràfica es basava en la xilografia i la calcografia, a principis del 1800 despuntarà una nova tècnica que significarà una autèntica revolució en l’àmbit de les arts gràfiques: la litografia.
La tècnica calcogràfica (aiguafort o gravat en planxes de coure, acer o zinc treballades amb burí) fou el mètode “noble” fins a la dècada del 1820. Per la seva banda, el gravat xilogràfic –en fusta– quedarà pràcticament abandonat a finals de segle xix, exceptuant el període del noucentisme, quan es va mantenir gràcies la tècnica de “a la testa” o contrafibra, un nou tipus de xilografia que permetia major detallisme i expressivitat.
La litografia –gravat en pedra– deixarà enrere aquests mètodes artesanals, lents i laboriosos, i s’implantarà com a tècnica d’estampació més àgil, fidel i productiva, que permetrà tiratges més amplis i l’abaratiment dels costos. A Catalunya, la litografia arribarà pels volts del 1820 de la mà de l’impressor Antoni Brusi, amb taller d’impremta i foneria tipogràfica a Barcelona. Havia adquirit l’exclusivitat al seu inventor, l’alemany Godefroy Engelmann, inicialment per a 10 anys.
Es divulgarà la nova tècnica i, a partir de mitjans de segle, ja apareixeran nous tallers litogràfics i s’intensificarà la feina de gravadors i dibuixants.
La litografia fou una tècnica més selecta per la possibilitat de ser més exacta, versàtil i perquè imitava amb més facilitat el traç del dibuix fet amb un llapis litogràfic i, en conseqüència, va tenir una gran demanda. Les aplicacions foren diverses, ja que servia tant per al dibuix tècnic com per a l’artístic i, per tant, s’ajustava perfectament a les necessitats gràfiques de les edicions. La necessitat de publicar de manera ràpida, davant d’una competència editorial creixent va facilitar que, per a grans tiratges, es fes servir aquesta tècnica.
