La ínula contra la tos seca

Infusions d’ínula pels bronquis i la tos

Hi ha hortalisses que, pràcticament, en podem trobar tot l’any al mercat, mentre que d’altres tenen un calendari molt més reduït. Les verdures i fruita de temporada són aquelles que es comercialitzen en el seu millor moment de maduració i són les que solen aportar allò que més necessita l’organisme. Per exemple, durant la tardor i hivern trobem tota mena de cítrics (taronges i llimones) ja que l’organisme necessita molta vitamina C per a prevenir els refredats; mentre que a la primavera i estiu necessitem fuites i verdures vitamíniques i remineralitzants, de temporada, que conserven intactes les seves propietats nutricionals i que, sobretot, gaudeixen de millor textura i són especialment agraciades amb un perfum i gust més intensos.

Fra Ramon, el famós Ermità dels Pirineus, sol recomanar durant la tardor i hivern la poma groga (especialment la varietat “golden”, que es cull a partir del mes d’octubre), i que és arrodonida i de pell molt llisa, i amb la polpa tendra i dolça, i amb un gust delicat i gens àcid, que es conserva molt bé en la temperatura ambiental (més aviat freda…) i, alhora, és una poma ideal per coure-la al foc, molt sanitosa per l’organisme i especialment apte per estómacs delicats.

A partir de la “setmana dels barbuts” us recomano infusions d’ínula, que des de temps de Dioscòrides, en la antiga Grècia, s’aconsellava la decocció de l’arrel de l’ínula com a expectorant i relaxant bronquial i, sobretot, per guarir la tos seca. Cal recordar que la decocció de l’arrel de l’ínula amb suc de llimona té una funció aperitiva i afavoreix la digestió dels greixos, però no es pot prendre si hom té pedres a la vesícula. Tampoc durant l’embaràs.