La llegenda de Santa Eulàlia
de Barcelona

L’existència de Santa Eulàlia de Barcelona com a personatge històric és dubtosa. Tots els indicis apunten que és el fruit d’un fenomen conegut com desdoblament hagiogràfic. Aquest fenomen consisteix en el fet que a partir de la història, els fets i la personalitat d’una persona real, venerada per l’Església, es crea una altra persona, fictícia, a la qual s’adapten llegendes i tradicions locals. N’hi ha molts, d’exemples de duplicació o desdoblament. Així per exemple Sant Anastasi de Lleida és Anastasi de Pèrsia, Sant Narcís de Jerusalem i Sant Narcís de Girona, o el cas d’Apol·lònia d’Alexandria, de qui a partir del seu relat es creen Apol·lònia de Roma i Apol·lònia de Barcelona. En el cas que ens ocupa, el de la patrona de Barcelona, seria el desdoblament de Santa Eulàlia de Mèrida, ja que la seva biografia i martirologi són de gran semblança.

El relat de la llegenda al voltant de la santa ha arribat a nosaltres per tradició oral, fins que els folkloristes de finals del XIX i principis del XX van fixar-lo de forma escrita per tal de preservar-lo de l’oblit, destaquen, en aquest sentit, les versions recollides per Joan Amades i Gelats.

A grans trets la llegenda descriu el periple exemplificador d’una nena de tretze anys amb el nom d’Eulàlia, que en grec vol dir la ben parlada, a l’hora d’enfrontar-se a una de les darreres persecucions de cristians per part de l’Imperi Romà a principis del segle IV en temps de l’emperador Dioclecià.

Eulàlia va fer front als embats del governador Dacià a partir de l’ús de la raó, la paraula i perseverant en tot moment en la seva fe cristiana per la qual, segons conta la tradició,  va ser sotmesa a tretze martiris esgarrifosos, alguns amb força càrrega sexual. Finalment la santeta va ser executada tota nua en una creu d’aspa o de sant Andreu, per això la seva imatge, la reconeixem per dur una palma a la mà, que la identifica com a màrtir, i una creu d’aspa.

Una de les característiques del relat llegendari és que és totalment geolocalitzat, és a dir, passa en indrets reconeixibles i existents, encara ara, a la ciutat. Així Barcelona compta amb molts indrets eulaliencs, com el Desert de Sarrià, la plaça del Pedró, el Pla de la Boqueria, Carrer de la Boqueria, Volta de santa Eulàlia, la Catedral de Barcelona, el Pla de l’Àngel, Santa Maria del Mar, el portal de l’Àngel etc., que permeten, a partir de la lectura de la llegenda, fer una passejada per els indrets on suposadament van passar els fets.

Si us animeu i us decidiu a fer l’itinerari, us recomano que feu la visita mirant enlaire més que mirant endavant o a terra, descobrireu una Barcelona diferent, la Barcelona eulalienca, ja que les façanes són plenes de referències a la santeta, al seu martiri, a la llegenda, etc.