La llengua està bé dins la boca

Callar. Aquesta dita ens recomana callar. I és un bon consell en moltes ocasions, quan no tenim res per a dir o per afegir al que ja han dit o que sigui millor que el que ja han aportat altres.

Això no vol pas dir atorgar ni conformar-se. Cal saber valorar quan cal callar i quan cal alçar la veu, si cal.

I a través d’aquesta dita me’n vaig a una altra, estrafeta, anònima, encara qua atribuïda a moltes i diverses personalitats, amb algunes diferències en la redacció: «Qui calla no sempre consent… A vegades no té ganes de discutir amb idiotes».

La llengua està bé dins la boca.